Barcelona és una ciutat que posa davant la càmera. Sap quin és el seu costat bo. Dóna el que se n'espera, complaent i coqueta. Anarquista, gòtica, avantguardista, revolucionària, modernista, xarnega, turística, burgesa, moderna. Sempre ansiosa de quedar bé. Però la …
temàtica
El Tirant lo Blanc, qualificat per Cervantes com "el mejor libro del mundo", és la millor novel·la catalana de tots els temps i significa un pas important en la narrativa d'Occident. Fou començada per...
obra
Un dia una periodista va preguntar a Adam Zagajewski si la poesia era un viatge del concret a l’abstracte. Zagajewski va respondre: «Sí, però és un viatge d’anada i tornada.» En efecte, és això el que esperem (no sé si tots, però els lectors hedonistes segur) de la …
autor
Em dic Rocio Bonilla i vaig néixer amb un llapis a la mà. Bé, si més no, això explicava la meva mare. Sempre em van apassionar la literatura i el dibuix, en qualsevol de les seves vessants, per això vaig triar la carrera de Belles Arts. La meva trajectòria …
autora
Melcior Comes (Sa Pobla, Mallorca, 1980) va publicar la seva primera novel·la als 24 anys. Des d’aleshores, ha guanyat premis literaris rellevants i s’ha professionalitzat com a professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Durant aquests anys ha llegit, …
autor
Antologia digital i en curs de poesia de dones
La massa mare no es ven: passa de mà en mà, de casa en casa, de forn en forn. La massa mare es bada com el cos de la partera i s’enganxa, feminíssima costella, a una altra massa per insuflar-li l’alè, el metabòlic miracle. Metabòlica paràbola de l’escriure poètic de les dones, de l’espai de les dones que escriuen poesia: lent, discret, latent, suspès en el temps, en contra del riu de pressa que se’ns enduu el temps.
Massa mare és una antologia de poesia escrita per dones. I és, també, una proposta visual de suspensió en l’espai i el temps: un bodegó. Una natura morta on palpiten, vivíssims, els objectes de què parlen els poemes i els objectes que escullen les poetes. La reïficació dels versos i la metaforització de la matèria que imposa l’entorn llis, el primer pla del bodegó. Com una manera de fer créixer l’espai d’atenció cap a l’art de la dona artista, de vindicar l’art de ser una dona que fa art. D’escampar la potència de les veus de les poetes de mà en mà, de casa en casa, de forn en forn, per fer-ne un pa viu: para les mans, té.
Vaig conèixer en Jesús Moncada quan feia poc que havia arribat de la seva Mequinensa natal i vam establir relacions de treball en una mateixa empresa. En Moncada encara estava trasbalsat pel canvi geogràfic i es presentava a si mateix com a un jove bàrbar, un pic …
autor
Jon Landa, professor de llengua i cultura catalanes a l'Instituto Cervantes de Brussel·les i d'espanyol a la Universitat Catòlica de Lovaina, ens explica algunes aplicacions de Música de Poetes a les aules de Català com a Llengua Estrangera (CLE) basades en l'obra de …
multimèdia