Ets a:

Tirant lo Blanc (1490)

TirantPortada

N'han dit...

"Es éste el mejor libro del mundo", va escriure Cervantes de Tirant lo Blanc, i la sentència sembla una broma, ara. Però resulta ésser cert que es tracta d'una de les novel·les més ambicioses i, del punt de vista de la construcció, potser la més actual entre les clàssiques. No ho sap ningú perquè molt pocs la van llegir i perquè ara ja ningú no la llegeix, tret d'alguns professors, els treballs d'anàlisi històrica, vivisecció estilística i sondeig de fonts dels quals, solen contribuir involuntàriament a accentuar la condició funeral d'aquest llibre sense lectors, ja que només s'autopsia i embalsama els morts. Aquests assaigs erudits, i a vegades admirables per la seva rigor i informació, com el pròleg de Martí de Riquer a l'edició de 1947, no demostren mai l'essencial: la vitalitat d'aquest cadàver. [...]

Mario Vargas Llosa: Lletra de batalla per Tirant lo Blanc (Barcelona, Edicions 62, 1969)

El "Tirant lo Blanc"

Martí de Riquer

El Tirant lo Blanc, qualificat per Cervantes com "el mejor libro del mundo", és la millor novel·la catalana de tots els temps i significa un pas important en la narrativa d'Occident. Fou començada per Joanot Martorell el 1460, i la tenia molt avançada en morir el 1468; aleshores passà a mans de Martí Joan de Galba, que intervingué en els darrers capítols i la féu imprimir a València el 1490.

Joanot Martorell, l'autor principal del Tirant lo Blanc, nasqué a Gandia, vers l'any 1414, en una família pertanyent a la mitjana noblesa, i el 1433 ja era cavaller ("mossèn") i aviat intervenia en bandositats particulars, a les quals era molt afeccionada la seva família. El 1437 sostingué una aguda i incisiva correspondència cavalleresca amb el seu cosí Joan de Monpalau, a qui acusava d'haver donat paraula de matrimoni i deshonrat la seva germana, Damiata Martorell, escandalós afer en que intervingueren diversos cavallers valencians i l'infant Enric, i que dugué Joanot Martorell a Londres, on aconseguí que el rei Enric VI acceptés d'ésser jutge de la batalla singular amb el seu cosí, que havia de celebrar-se a Anglaterra. Els anys 1438 i 1439 els passà Martorell a la cort anglesa, esperant l'arribada del seu adversari, que no comparegué al repte i que, anys després, hagué d'indemnitzar econòmicament Damiata. De tornada a València Joanot Martorell intervingué en d'altres conflictes cavallerescos, fou desafiat per Felip Boyl, que era un autèntic cavaller errant que havia lluitat a diversos punts d'Europa i, amb motiu del pagament d'unes possessions, tingué greus desavinences amb don Gonçalbo d'Híxar, comanador de Muntalbà, amb qui sostingué una agra correspondència cavalleresca i a qui també desafià a mort. Per aquell temps (1450) és possible que fes un altre viatge a Anglaterra. Se sap que estigué a Portugal i a la cort napolitana d'Alfons el Magnànim i que morí el 1468. Home orgullós i bregós, les seves lletres de batalla als seus diversos enemics ens el retraten agut i sorneguerament malintencionat, entusiasta d'una cavalleria aleshores ja en decadència, enemic de mercaders i juristes i partidari de l'acció directa. Però aquestes lletres revelen que era un gran escriptor.

En una de les seves estades a Anglaterra Joanot Martorell conegué, a la biblioteca del rei Enric VI, una versió, sens dubte en prosa francesa, del vell romanç de Guy de Warwick, novel·la d'aventures cavalleresques, i prenent-ne un episodi, al qual afegí part de la doctrina exposada per Ramon Llull al Libre de l'orde de cavalleria, escriví una narració titulada Guillem de Varoic, que ha pervingut inacabada i que després el mateix novel·lista refondrà als primers capítols del Tirant lo Blanc.

El Tirant és precedit d'una molt poc original dedicatòria (ja que en gran part és còpia literal de la que don Enrique de Villena posà a l'encapçalament de Los dotze treballs d'Hèrcules), adreçada a l'infant don Ferrando de Portugal, fill del rei Duarte i d'Elionor d'Aragó, el qual residí a Barcelona el 1464 i el 1465. Martorell afirma que primerament traduí el seu llibre de l'anglès al portuguès i posteriorment del portuguès a llengua "vulgar valenciana", en la qual cosa evidentment només hi ha una ombra de veritat, que afecta els seus primers 97 capítols (la novel·la n'ateny 487), quan refon el Guillem de Varoic i conta fets esdevinguts a Anglaterra. S'hi narra que el jove bretó Tirant lo Blanc de Roca Salada, acompanyat d'alguns gentilshomes, marxa a Anglaterra a fi d'assistir a unes solemnes festes que han de celebrar-se amb motiu d'unes noces reials. A Londres és adobat a cavaller i esdevé famós per les seves constants victòries sobre d'altres cavallers, entre els quals Tomàs de Muntalbà, germà del fanfarró Kirieleison de Muntalbà (en els quals potser hi ha una burla d'aquell comanador de Muntalbà, enemic de Martorell), i és proclamat el millor dels cavallers que han intervingut a les festes. En aquests capítols l'ambient anglès és reproduït amb fidelitat i detallisme, fins en noms geogràfics i personals, i hi dóna, per primer cop, la coneguda llegenda de la fundació de l'orde de la Garter, o Jarretière. Cal advertir que, en franca contradicció amb les novel·les d'aventures cavalleresques normals, l'heroi del Tirant respon a una mesura humana: és fort i valent, però mai no lluita contra més d'un adversari, i, si sempre venç, això és degut, com vol remarcar Martorell, al fet que posseeix la virtut de retenir millor l'alè que no pas els altres, la qual cosa és una explicació fisiològica a fi de fugir de la inversemblança i l'exageració. Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Tirant lo Blanc de Joanot Martorell a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/obra/tirant-lo-blanc-1490>

 
   

multimèdia

més

       
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra
Mestresclass
>>
>>