Premi Lletra d'Or

La Lletra d'Or és una distinció privada que, des del 1956, premia cada any el millor llibre publicat en llengua catalana durant l'any anterior. Aquest premi va néixer per decisió d'un grup de nou amics lletraferits, els quals es van constituir en jurat i van establir les bases de concessió del guardó. Aquestes bases, que no han estat mai escrites (tal com ho explica Josep Faulí a Vint-i-cinc anys de la Lletra d'Or, Edicions 62, 1980), es poden resumir així:

1. La Lletra d'Or s'adjudicarà cada any al llibre que el jurat consideri el millor dels editats en català durant l'any anterior.

2. L'expressió material del guardó és una phi grega d'orfebreria, símbol de l'equilibri clàssic, obra de Manuel Capdevila.

3. Un autor només pot ser premiat una vegada.

4. Els membres del jurat, l'any en què compleixin els cinquanta, participaran en la concessió del premi per darrera vegada i designaran successor per a les següents.

Els membres del jurat inicial van ser Enric Badosa, Maria Aurèlia Capmany, Josep M. Castellet, Antoni Comas, Fèlix Cucurull, Gonçal Lloveras, Joan Teixidor, Frederic-Pau Verrié i Antoni Vilanova.

La tradició diu que l'editor ha de convidar el jurat i l'autor a un bon sopar en el transcurs del qual un joier de la família Capdevila, els orfebres que han donat forma material a la Lletra, la imposa al guanyador. Així s'ha fet fins ara. Primer va ser Manuel Capdevila, després el seu fill Joaquim i ara, quan aquest ha complert els vint-i-cinc anys de permanència, el seu fill Manuel. Paral·lelament, s'espera que l'editor faci ús i abús del guardó, un guardó modest que ha assolit i conserva, entre els creadors, un remarcable prestigi.

Un projecte després abandonat va ser el de la creació d'una col·lecció per publicar-hi els llibres dels autors guardonats amb la Lletra d'Or. Només hi va aparèixer, el 1960, un llibre que havia de tenir un ressò extraordinari: La pell de brau, de Salvador Espriu.

Vet-ne aquí la relació íntegra, per ordre alfabètic d'autors i amb indicació de l'any de concessió:

Montserrat Abelló, Al cor de les paraules 2003

Ramon d'Abadal, Els primers comtes catalans 1959

Vicent Andrés Estellés, Les pedres de l'àmfora 1975

Maria Àngels Anglada, Sandàlies d'escuma 1986

Clementina Arderiu, És a dir 1960

Miquel Batllori, A través de la història i de la cultura 1980

Josep Benet, Maragall i la Setmana Tràgica 1964

Xavier Benguerel, Appassionata 1984

Joan Daniel Bezsonoff, Una educació francesa 2010

Blai Bonet, El jove 1988

Joan Brossa, Rua de llibres 1981

Jaume Cabré, L'ombra de l'eunuc 1997

Pere Calders, Invasió subtil i altres contes 1979

Josep Carner, Absència 1958

Josep M. Castellet, Els escenaris de la memòria 1989

Alexandre Cirici, L'art català contemporani 1971

Narcís Comadira, En quarantena 1992

Joan Coromines, Lleures i converses d'un filòleg 1972

Lluïsa Cunillé, Après moi, le déluge 2008

Josep Maria Espinàs, A peu per Mallorca 2006

Salvador Espriu, Final del laberint 1956

Gabriel Ferrater, Teoria dels cossos 1967

J.V. Foix, Onze Nadals i un Cap d'Any 1961

Feliu Formosa, Semblança 1987

Joan Fuster, Nosaltres els valencians 1963

Pere Gimferrer, L'espai desert 1978

Julià Guillamon, El dia revolt 2009

Josep Maria Llompart, La capella dels Dolors i altres poemes 1982

Marià Manent, Com un núvol lleuger 1968

Miquel Martí i Pol, El llarg viatge 1977

Joan Francesc Mira, Crítica de la nació pura 1985

Terenci Moix, El sexe dels àngels 1993

Joaquim Molas, Obra crítica I 1996

Empar Moliner, T'estimo si he begut 2005

Quim Monzó, Vuitanta-sis contes 2000

Josep Nadal i Modest Prats, Història de la llengua catalana 1983

Joan Oliver (Pere Quart), Vacances pagades 1962

Josep Palau i Fabre, Estimat Picasso 1998

Sergi Pàmies, Si menges una llimona sense fer ganyotes 2007

Francesc Parcerisas, Triomf del present 1991

Manuel de Pedrolo, Cendra per Martina 1966

Josep Pla, Barcelona 1957

Baltasar Porcel, L'emperador o l'ull del vent 2002

Jordi Puntí, Maletes perdudes 2011

Modest Prats i Josep M. Nadal, Història de la llengua catalana 1983

Carme Riera, Dins el darrer blau 1995

Martí de Riquer, Quinze generacions d'una família catalana 1999

Mercè Rodoreda, Mirall trencat 1976

Xavier Rubert de Ventós, Teoria de la sensibilitat 1969

Jordi Rubió, La cultura catalana, del Renaixement a la Decadència 1965

Jordi Sarsanedas, Fins a un cert punt 1990

Màrius Serra, Verbàlia 2001

Maurici Serrahima, Del passat quan era present 1973

Ramon Solsona, Les hores detingudes 1994

Emili Teixidor, Pa negre 2004

Joan Teixidor, Quan tot es trenca 1970

Joan Vinyoli, I encara les paraules 1974

  • >>
  • Poesia dibuixada
  • argus, els millors continguts literaris a internet
  • >>
  • Viquilletra