Ets a:

Joan-Daniel Bezsonoff

El bust de Janus

Lluís Muntada

És probable que l'autobiografia sigui un gènere impossible, compassivament disculpat pel reconeixement de les pròpies limitacions humanes. Escriure sobre un mateix? No es pot percebre el fons i la figura alhora. Encara que molts il·lustrats despòtics ho practiquin, no és gaire escrupolós ser reu i jutge en el mateix judici. Actor i espectador en un sol batec? El gènere autobiogràfic pot ser una mentida pietosa, divertit en les seves temptacions exculpadores més caricaturesques (Benvenuto Cellini), elegant en les plasmacions més belles (Josep Maria de Sagarra, Josep Pla, Marià Manent, Gaziel, María Zambrano...), vigorós en les seves formes menys insinceres (Wittgenstein, Anna Frank, Varlam Xalàmov...), fins i tot parcialment verídic en les seves materialitzacions més impostades (Borges, Aurora Bertrana...). El problema d'algunes autobiografies és, com sempre, d'arrel literària. És a dir, estètica. És a dir, moral: no disposar de prou tremp imaginatiu per tonificar una vida que es considera migrada, o recórrer a la inflació imaginativa per intentar magnificar de manera postissa els propis avatars, o fer indecents jocs de mans narratius trencant l'harmonia entre veu i credibilitat. I per si totes aquestes prevencions cautelars fossin poques per aixecar sospites sobre l'autobiografia, al capdavall resulta que fins a cert punt és inevitable fugir del gènere autobiogràfic, ja que tota modulació fictícia també emana del jo de l'autor. «Madame Bovary, c'est moi», confessa Gustave Flaubert. Cenyida a un temps físic, Una educació francesa no es deixa anorrear per l'empirisme expositiu ni estira més el braç que la màniga, sinó que prodiga totes les potències d'una imaginació equilibrada, que revela la força d'un univers d'ordre mental, fet de lectures, sensibilitats, introspeccions, reelaboracions i capes freàtiques del jo.


Contra les fronteres que imposa la ignorància

Aquest llibre neix gràcies a la sagacitat d'un editor que va saber localitzar les potencialitats d'una obra que en certa manera ja preexistia en el vigor narratiu de Bezsonoff i en la seva particular singladura vital. Josep Maria Muñoz va descobrir el filó literari de la crònica d'infantesa i joventut d'un dels grans noms de la literatura catalana actual. El resultat és aquest llibre, un contrapunt que trenca amb l'horitzó hispànic tot enriquint el fris de la nostra literatura i apropant-nos a unes formes de vida desconegudes per la majoria de la resta de ciutadans dels països de parla catalana. Ha estat una conquesta important, ja que la ignorància és un altre blindatge d'aquestes fronteres físiques custodiades per gendarmes i policies, o amb garites enganyosament deshabitades per escenificar la mentida que a l'Europa política refundada pels grans estats-imperi les fronteres són cosa del passat. Lubrificar i ampliar els circuits del repertori lingüístic i temàtic de la nostra literatura ha estat una de les altres proeses d'aquest llibre. S'ha fet un altre pas contra el no-res. Poder conjuntar per exemple, entre tants i tants altres autors, les lectures de Bezsonoff, Joan-Lluís Lluís, Caterina Pascual, Jordi Puntí, Josep Maria Fonalleras, Biel Mesquida, Francesc Serés, Jordi Llavina o Salvador Company provoca una reacció agredolça: constatar, d'una banda, la magnífica plasticitat de la llengua i, de l'altra, la llastimosa obturació dels mecanismes interlectals. Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Joan Daniel Bezsonoff a lletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-daniel-bezsonoff>

 
   
       
>>
Poesia dibuixada
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra