Drama en prosa d'Àngel Guimerà. Estrenat en castellà a Madrid (Companyia de Maria Guerrero, Teatro Español, 30-XI-1896). L'original català fou publicat per La Renaixensa al gener de 1897. L'estrena catalana tingué lloc a Tortosa (Companyia de Teodor Bonaplata, 8-II-1897), el dia 11 del mateix mes es posà en escena per la companyia amateur de la societat del "Círculo de Granada" de Gràcia, al costat de la paròdia de la mateixa obra feta per Joaquim Montero (Riera baixa). A finals de temporada (10-V-1897) Enric Borràs la dugué al Romea.

L'actriu madrilenya que ja li havia estrenat Maria Rosa preferí estrenar a Madrid aquesta obra en el lloc de La festa del blat (1986), la temàtica del qual l'espantà una mica. Aviat es convertí en el drama més conegut de l'autor i el que obtingué una difusió internaciona lmés àmplia.

En aquest sentit, el protagonista (Manelic) hi tingué molt a veure. Guimerà va plasmar de forma simbòlica tot un seguit d'oposicions que expressen millor que en cap altra obra seva tota la seva visió del món i tots els seus fantasmes. El mite del bon salvatge rousseaunià li permeté plasmar metafòricament la idea de la impossibilitat de l'amor o la bondat entre els homes, i de l'exili viscut pels éssers "purs" en un món regit per les relacions de poder.

La repercussió internacional del drama fou extraordinària i es degué en bona part al fet que Guerrero la inclogués en el repertori habitual de les seves gires. Fou, doncs, un text molt traduït (al francès, a l'anglès, a l'italià, al portuguès, al suec, a l'alemany, al rus, etc.). Se'n feren dues òperes: Tiefland, amb text de R. Lothar i música d'E. D'Albert (estrenada a Praga el 1903) i La Catalane de Ferdinand Le Borne (París, 1907). Va ser portada al cinema en diverses ocasions: F. Gelabert (Espanya, 1907), Mario Gallo (Argentina, 1913), J. Searle Dawley (Estats Units, 1914), Adolf Edgar Licho (Alemanya, 1922), L. Riefenstahl (Alemanya, 1940-1944), Miguel Zacarías (Mèxic, 1850).