Novel·la de Narcís Oller. Començada el 1899, paral·lelament a Pilar Prim, va ser publicada l'any següent. Aquestes novel·les són les dues peces més reeixides de l'autor. Amb tècniques naturalistes i d'acord amb la llei de l'herència i la influència d'un medi opressiu, Oller planteja una problemàtica d'anàlisi psicològica i de moral social. Reprèn la tècnica de la nouvelle, que tants bons resultats li va donar a L'escanyapobres o a La bufetada i redescobreix el seu talent. Gràcies a aquest, i amb ressorts de la novel·la naturalista, és capaç de reaccionar davant d'una doble crisi: l'estètica (de la novel·la) i la personal (la pèrdua del seu cosí Yxart). Des d'un començament, el procediment de Zola serveix per combatre el cientifisme i la raó que veu com "una olla de dues nanses que cada u agafa per la que més li convé".

El tema, amb el relat inèdit Agna Maria, com a precedent temàtic, és l'estudi d'un cas clínic de bogeria, els seus orígens genètics, els factors de desenvolupament ambientals i familiars, i el tracte social. El diàleg i la narració alternen la intenció de contar amb la de mostrar i les descripcions (Vilaniu, Madrid i Barcelona) es minimitzen perquè són un referent conegut del lector o perquè ja no són un objectiu de l'autor. Aquí, només li interessen les relacions morals del protagonista amb els que l'envolten.

La narració, fidel al procés científic, es construeix des del punt de vista de dos amics advocats (Narrador i Armengol) i un tercer metge (Giberga), que, directament o indirectament, donen una informació polifònica sobre el personatge que recull el Narrador, amb la doble particularitat que els tres impliquen la seva història personal en el pla diegètic i que aquest integra tota possible digressió del narrador. El relat té com a destinatari un hipnòtic receptor amb qui s'identifica el lector. Joan Sardà elogià l'amenitat del procediment indirecte en la presentació de l'estudi d'aquest cas clínic.
[S. Beser (1980, 1986); O. Pi de Cabanyes (1981); A. Yates (1998)]