Ets a:

Josep Yxart

Josep Yxart

Josep Yxart

(Nou diccionari 62 de la literatura catalana)

Tarragona, 1852-1895. Crític literari i d'art, historiador, periodista, traductor, poeta i narrador. Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona (1868-1873).

El 1877, després de la lectura de la Philosophie de l'art, de Taine, va optar per dedicar-se professionalment al conreu de les lletres i començà a escriure a La Renaixensa i, entre 1878 i 1879, a La Llumanera de Nova York. L'any següent, va a París, amb el seu cosí i amic Narcís Oller, descobreix la gran ciutat en la qual emmirallarà Barcelona i junts fan una crònica de l'Exposició Universal per a La Renaixensa.

Sintetitzà els Principios de Milà i el positivisme idealista de Taine en l'assaig historicocrític Lo Teatre Català, premiat als Jocs Florals de 1879, que el va revelar com a crític. Aquest estudi del teatre català fins al moment, aporta, seguint Schiller i Sarcey, l'anàlisi dels factors esencials de l'evolució del teatre, autor i obra, públic, empresari, i actors, que distingirà sempre les seves crítiques de teatre. Defensa tant el drama realista com la tragèdia. Entre 1877 i 1879, fa amistat amb Guimerà, Sardà, Vilanova, Matheu, etc.

Va ser col·laborador i després editor de la revista Arte y Letras (1882-83) i director de la «Biblioteca» del mateix nom el 1883. Més tard dirigí la «Biblioteca Clásica Española,» on va publicar l'assaig Fortuny, ensayo biográfico-crítico (1881) i nombrosos pròlegs que són importants estudis sobre historiadors o crítics com Moratín, Cadalso, Larra, o Melo (1883-1885). Traduí els tres volums dels Dramas (1882, 1883, 1886) de Schiller o els volums El ángel de la muerte (1883) i Mujeres de Goethe (1884). Per tot plegat, el 1883 va ser nomenat membre de la Real Acadèmia de la Història.

Com a editor va fer amistat amb escriptors castellans com ara Pérez Galdós, Pardo Bazán, L. Alas, R. Altamira, E. Gaspar, A. Palacio Valdés o Pereda. Entre 1883 i 1885, col·labora també a L'Avens(1884 i 1890), La Ilustració Catalana, Calendari Català, Revista Literària, Art i Literatura (1884) i La Época.

De formació romàntica, va ser un eclèctic defensor de la bellesa per damunt de cap escola, però apostà pel realisme, per esmenar l'excés de convencionalisme i pel convenciment que, en primer lloc, l'exigia el moment històric, i, també, que era la forma més idònia al caràcter dels catalans i a la seva llengua. Per això, va defensar el procediment naturalista, que va descobrir amb la lectura de L'Assomoir el 1877, tot i que no va conèixer Zola fins al viatge a París del 1886. Considerava el mètode com el més adequat a l'estètica vigent i, en canvi, descartava el determinisme filosòfic, convençut de la importància de la voluntat humana. Quan el naturalisme va fer crisi, Yxart, que sempre va estar al corrent de les innovacions europees, sense abandonar el mètode de Zola, evolucionà posicionant-se a favor de la literatura russa, de la novel·la psicològica o del drama d'idees. Com Guyau, defensava, a més de la importàcia que la recepció de les formes d'art en la societat tenia en l'evolució de les mateixes, la compatibilitat de la poesia lírica amb la novel·la i el teatre realistes. Va ser secretari dels Jocs Florals de 1885 i va alertar sobre el caràcter mediocre, immovilista i convencional que començaven a presentar a partir de llavors. Lector de la premsa francesa (Le Temps, le Figaro, Revue des Deux Mondes), s'interessà pel concepte d'història i de crítica positivista de F. Brunetière, per bé que, d'acord amb l'impressionista J. Lemaître, exigia un estil clar i amè per a la crítica. Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Josep Yxart a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/josep-yxart>

 
   

també t'interessarà...

       
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra
Mestresclass
>>