Irene Solà és una de les poetes de l’antologia «Massa mare», a cura de Maria Callís i amb la proposta visual de Raquel Tomàs. Per a l’ocasió, ha escollit un búfal de plàstic com a objecte per dialogar visualment amb els versos.
Fils i didal, pot de vidre, collaret de perles, caramels, búfal i paisatges.
Tres poemes dins de l’antologia Massa mare
Tenia un peix a la fel
que es menjava les perles
dels collarets que es trenquen
quan fas el nus.
A l’enterrament un boig
em va obrir la cintura amb un cúter,
però no sé resar.
Mentre la iaia la cus
diu que volia ser actriu
de vodevil francès.
I jo li veig les calces.
[Bèstia, 2012]
Vaig gastar la llengua
com un caramel,
i a finals d’estiu van caure’m
fulles i pètals.
La cova del meu paladar
va estar buida tres mil anys.
Ni pintures, ni fogueres.
Deia amb les celles:
que boniques les glaceres!
que boniques les cingleres!
[Inèdit, 2018]
M’aboco, irresponsable,
com un penya-segat.
La meva mirada és un cobert,
un pot de vidre,
una atmosfera,
Déu triant el color de les plomes.
I jo que tinc
el camí de parir estret,
pareixo un altre animal.
[Inèdit, 2018]
Sobre la massa mare
Les coses que em venen al cap quan penso en massa mare són la Joana Capella.
Els versos que diuen …el pa que ara
mengem l'hem fet aquesta nit d'un blat
estrany, sense llinatge.
Un tortell de reis, que va fer ma mare una vegada, començant pel començament, i que estava viu i creixia dins de la nevera.
En Bjarki i la història de com va robar un cabell a una noia i li va fer un pa amb una herba de nom secret i el cabell, i de com li va donar perquè s’enamorés d’ell i va funcionar, i de com llavors li va explicar la màgia i ella se’n va anar.
I el meu avi, sobre una cadira recitant: orenetes de l’altra banda del riu, si em porteu les espardenyes, us donaré pa torrat. Jo no el vaig veure mai, el meu avi recitant enfilat. És un record que m’han explicat, i imagino.
Biografia
Irene Solà (Malla, 1990) és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i té un Màster en Literatura, Cinema i Cultura Visual per la Universitat de Sussex. El seu llibre de poemes Bèstia (Galerada, 2012) va rebre el Premi de Poesia Amadeu Oller i ha estat traduït a l’anglès (Shearsman Books, 2017). La seva primera novel·la, Els dics, va guanyar el Premi Documenta 2017 (L’Altra Editorial), i el gener de 2019 va guanyar el Premi Llibres Anagrama de Novel·la per Canto jo i la muntanya balla. Els seus textos i obres s’han exposat i llegit al CCCB, a la Whitechapel Gallery i el Jerwood Arts Centre (Londres), al Bòlit de Girona, a ACVIC, a la Galeria JosédelaFuente (Santander), al Festival Internacional de Poesia de Sant Cugat, a la Festa de la Poesia de Sitges o el Festival Poesia i +, entre d’altres, i col·labora regularment a La Llança i a la revista Time Out Barcelona.
