Laura Torres és una de les poetes de l’antologia «Massa mare», a cura de Maria Callís i amb la proposta visual de Raquel Tomàs. Per a l’ocasió, ha escollit una tortuga com a objecte per dialogar visualment amb els versos.
Tortuga de terra, mapa GR, runes d'aquari i mirall.
Escric perquè...
Em definiria com a artista visual i investigadora, tot i que l’escriptura ha anat cada cop guanyant més presència en aquests dos àmbits. Vaig començar a escriure perquè fer-ho m’ajuda a posar ordre i a reflexionar sobre la meva pràctica més visual i diria que ho continuo fent per la mateixa raó.Quatre poemes dins de l’antologia Massa mare
S’ha esberlat l’escletxa de la por,
doblegant a cada cop,
a cada aürt,
aquesta imatge mítica
del món.
Ens ensagnen l’estómac
les runes
dels miralls de la raó.
Aquells que rememoren,
obscens,
la indigesta finitud de l’abisme.
[Els temps últims, Viena Edicions, 2021]
Llepa’t la sang
del tall net
abans que
esdevingui
el lícit arxiu
de les runes:
el càstig,
l’engreix
del museu
del desastre.
[Els temps últims, Viena Edicions, 2021]
Cartografies mapes d’angles rectes
i fas forats on abans hi havia cases.
Que no veus que la sang no en sap, de límits?
Ara el meu mar brilla més que el fetge
i els teus ulls, encara humans,
es veuen blancs.
[L'Inhabitable, Galerada, 2016]
El sacseig fa matís.
Entela
la frontera de les coses.
[L'Inhabitable, Galerada, 2016]
Sobre la massa mare
Soques microbianes deambulant dins un cristall com un rellotge que espera. Com la busca que guarda a dintre seu tots els intervals d’aquest món. O com el vincle, la reiteració i la resistència; cada 8-10 hores, 1:1:1. Mira i escolta –pel forat del remolí– el miracle de l’incendi, el procés ferm i convex de la matèria, el rumor diminut de cerimònia.
Biografia
Laura Torres Bauzà (Marratxí, 1990) és llicenciada en Belles Arts per la UB i té dos màsters; un en Producció i recerca artística per la UB i un segon en Estudis Comparatius en Literatura, Art i Pensament per la UPF, on actualment continua els estudis de doctorat. En els últims anys ha estat desenvolupant la pràctica artística, en la qual entremescla la producció plàstica amb l’escriptura. Entre les seves exposicions, cal destacar: Sobre la revolució (La Capella, Barcelona Producció, 2019), Un amor salvaje que arruina nuestra paz (La Casa Encendida, Madrid, 2019), En memòria de la forma (Casal Solleric, 2018), Techno Blood (Sala d’art jove de Barcelona, 2017) o Dolor de ser i no ser tu: desig (Fundació Felícia Fuster, Barcelona, 2016). El 2016 va guanyar Premi Amadeu Oller amb el poemari L’Inhabitable (Galerada) i el 2020, el Premi Salvador Iborra amb Els temps últims (Viena Edicions, 2021).
