Anna Gual és una de les poetes de l’antologia «Massa mare», a cura de Maria Callís i amb la proposta visual de Raquel Tomàs. Per a l’ocasió, ha escollit la molsa com a objecte per dialogar visualment amb els versos.
Clau, tub, metall, rellotge de sorra i molsa.
Escric perquè...
Soc una persona que desfà camins amb paraules i en crea de nous amb poemes.Escric per descobrir el misteri que batega en tot allò que ens envolta.
Tres poemes dins de l’antologia Massa mare
EL SENDER DEL PRIVILEGI
És el soroll dels animals
el que ens excita.
És el so de les bèsties
el que ens diu: tira endavant.
Troncs travessats a la matriu
i una esllavissada de tresors
navegant pels ovaris,
recorrent els anells cartilaginosos.
Dins del túnel hi ha la llum
que vosaltres voldreu emetre,
dones-llanterna.
[Altres semideus, 2019]
RE-RE-RE-BESÀVIA
El dret a rendir-nos no és un dret,
deuries dir a algú que se m’assemblava.
És un error semàntic.
És un engany de magma.
Tots els segles són el mateix segle.
Només canvien els colors i les formes.
Els costums.
Els bacteris.
Tu sempre has habitat tots els temps.
Sempre m’has viscut a dins.
Viva i morta, a la vegada.
Amb l’ànim de qui empeny,
descalça,
un carruatge.
[Altres semideus, 2019]
SORDMUDA DE JURAMENTS
Tinc textos que no poden entrar
a cap orella humana. Tinc una clau
que obre un vers que t’esberlaria
les parets. Tinc una saliva cansada
de no usar-se que m’empeny a escriure
per comunicar-me. Tinc un tro
que em xoca a dins, que crea llibres
no publicables.
Seguiré esperant.
Arribarà el moment que parli.
[Altres semideus, 2019]
Sobre la massa mare
Que fugin totes les pors, que es coguin amb la dansa; que s’estimbin els malsons que tallen les arrels del bosc. Prepararé massa per fer pa i la música que sonarà serà la dels astres movent-se al nostre voltant. És negra nit i el forn està preparat. Tinc les mans plenes de farina grumollada i trenco ous amb tu penjant de la motxilla, adormida al meu pit. Cuino pa i cuino una nena a la vegada. Amasso dues masses a la vegada, una damunt la taula i l'altra amb els peus suspesos a l’aire. Tinc cura del creixement del llevat i dels teus ossos, a la vegada. Farina, aigua, llevat, sal i temps és el que fa falta. I unes mans cansades que treballin, que perfeccionin la carícia. Pell tan fina, pell fermentada. Carn de massa mare.
[Inèdit, 2019]
Biografia
Anna Gual (Vilafranca del Penedès, 1986) va publicar el primer llibre, Implosions (LaBreu Edicions, 2008), amb només vint-i-dos anys. Més tard va publicar el llibre d’artista Passa-m’hi els dits (Atem Books, 2012), amb il·lustracions de l’austríaca Bianca Tschaikner, al qual van seguir L’ésser solar (Lleonard Muntaner, 2013) i Símbol 47 (LaBreu Edicions, 2015). Amb Molsa (AdiA Edicions, 2016; premi Bernat Vidal i Tomàs) va encetar la trilogia poètica Arrel trinitat, que continuava amb El tubercle (Editorial 3i4, 2016; premi Senyoriu Ausiàs March) i que acaba de cloure amb Altres semideus (LaBreu Edicions, 2019).
