Noms propis

Mireia Calafell

Noms propis

Mireia Calafell

Mireia Calafell és una de les poetes de l’antologia «Massa mare», a cura de Maria Callís i amb la proposta visual de Raquel Tomàs. Per a l’ocasió, ha escollit un llevataps com a objecte per dialogar visualment amb els versos.

Dafne i Apol·lo, llevataps, dards, molsa i ordinador portàtil.

Quatre poemes dins de l’antologia Massa mare

Literatura

No t’ha besat i ha marxat amb pressa,
i ha arribat a casa, i ha encès l’ordinador,
i ha escrit no t’he besat, no t’he besat la boca
i ara què en faig jo d’aquest voler-te als llavis.
En fa literatura. Només literatura.

[Tantes mudes, 2014]

Diacrític

dona dóna dona dóna
dona dóna dona dóna
dona dóna dona dóna
dona dóna dona dóna
dona dóna dona dóna

que violent és un accent
quan no fa prou diferència

[Tantes mudes, 2014]

Dafne

Les meves fletxes fan més mal,
les meves fletxes són l’amor,
va dir inflat d’orgull Eros a Apol·lo
mentre tensava l’arc amb precisió.
Mil anys va estar-se el fill de Zeus
perseguint Dafne, que el rebutjava,
mil anys creuant els boscos
temptant d’acorralar-la,
i mil anys més nosaltres
repetint i repetint i repetint el mite
sense posar-lo en dubte, sense negar-lo.

Per què no vares dir-me, mare,
que no és dolor i no és condemna,
que no és persecució, l’amor,
que això és violència?

[Inèdit]

Comiat

Dir-te adéu era això:
veure com cremen boscos
i ser jo tots els arbres.
També la pluja ferma
que ha començat a caure.

[Inèdit]

Biografia

Mireia Calafell (Barcelona, 1980) ha publicat Poètiques del cos (Galerada, 2006), Costures (Viena Edicions, 2010) i Tantes mudes (Perifèric Edicions, 2014), traduït al castellà per Stendhal Books (2016) i reconegut amb la Lletra d’Or 2015 al millor llibre publicat en català.

Alguns dels seus poemes formen part d’antologies publicades a l’Argentina, Brasil, Holanda, Regne Unit, Emirats Àrabs i Espanya. Ha participat a festivals internacionals de poesia a El Caire, Luxemburg, Buenos Aires, Pontevedra i Toronto, i ha estat convidada a recitar a Itàlia, la Xina i Finlàndia, entre d’altres.

Actualment és codirectora de Barcelona Poesia (2017 i 2018) i ho ha estat també del festival Poesia i + (2015 i 2016).

Massa mare (2018-2021)

Antologia digital i en curs de poesia de dones

La massa mare no es ven: passa de mà en mà, de casa en casa, de forn en forn. La massa mare es bada com el cos de la partera i s’enganxa, feminíssima costella, a una altra massa per insuflar-li l’alè, el metabòlic miracle. Metabòlica paràbola de l’escriure poètic de les dones, de l’espai de les dones que escriuen poesia: lent, discret, latent, suspès en el temps, en contra del riu de pressa que se’ns enduu el temps.

Massa mare és una antologia de poesia escrita per dones. I és, també, una proposta visual de suspensió en l’espai i el temps: un bodegó. Una natura morta on palpiten, vivíssims, els objectes de què parlen els poemes i els objectes que escullen les poetes. La reïficació dels versos i la metaforització de la matèria que imposa l’entorn llis, el primer pla del bodegó. Com una manera de fer créixer l’espai d’atenció cap a l’art de la dona artista, de vindicar l’art de ser una dona que fa art. D’escampar la potència de les veus de les poetes de mà en mà, de casa en casa, de forn en forn, per fer-ne un pa viu: para les mans, té.