M’adono que m’és més fàcil dir per què escric que explicar qui soc. M’ha costat molts anys dir que soc escriptora sense tenir la sensació que expresso un desig més que no pas una realitat —i no és falsa modèstia. Per dins no soc gens modesta, crec en el que faig, en el …
autor
Em dic Rocio Bonilla i vaig néixer amb un llapis a la mà. Bé, si més no, això explicava la meva mare. Sempre em van apassionar la literatura i el dibuix, en qualsevol de les seves vessants, per això vaig triar la carrera de Belles Arts. La meva trajectòria …
autora
[L'Ocell de Foc] és una novel·la protagonitzada per un jove joglar d’onze anys i està ambientada durant la infantesa del rei Jaume I. Ha estat reimpresa constantment, i ha superat amb escreix el mig milió d’exemplars venuts, un autèntic èxit de vendes sostingut en el …
obra
“Tot el que m’han dit de La mort i la primavera m’ha intrigat força, de manera que estic amb moltes ganes de llegir-ho. Potser és una obra mestra (de l’autora de La plaça del Diamant se’n pot esperar tot), potser és una equivocació de cap a peus. El que vostè m’ha dit …
obra
Ada Castells (Barcelona, 1968) és periodista literària i escriptora. Als 27 anys va publicar la seva...
autora
Antologia digital i en curs de poesia de dones
La massa mare no es ven: passa de mà en mà, de casa en casa, de forn en forn. La massa mare es bada com el cos de la partera i s’enganxa, feminíssima costella, a una altra massa per insuflar-li l’alè, el metabòlic miracle. Metabòlica paràbola de l’escriure poètic de les dones, de l’espai de les dones que escriuen poesia: lent, discret, latent, suspès en el temps, en contra del riu de pressa que se’ns enduu el temps.
Massa mare és una antologia de poesia escrita per dones. I és, també, una proposta visual de suspensió en l’espai i el temps: un bodegó. Una natura morta on palpiten, vivíssims, els objectes de què parlen els poemes i els objectes que escullen les poetes. La reïficació dels versos i la metaforització de la matèria que imposa l’entorn llis, el primer pla del bodegó. Com una manera de fer créixer l’espai d’atenció cap a l’art de la dona artista, de vindicar l’art de ser una dona que fa art. D’escampar la potència de les veus de les poetes de mà en mà, de casa en casa, de forn en forn, per fer-ne un pa viu: para les mans, té.
Pseudònim de Caterina Albert (L'Escala, 1869-1966), novel·lista i narradora. També va escriure poesia i monòlegs teatrals. Fou la gran dels quatre fills del matrimoni format per l'advocat, polític i propietari rural Lluís Albert i Dolors Paradís. Va viure de les rendes …
autora
Barcelona és una ciutat que posa davant la càmera. Sap quin és el seu costat bo. Dóna el que se n'espera, complaent i coqueta. Anarquista, gòtica, avantguardista, revolucionària, modernista, xarnega, turística, burgesa, moderna. Sempre ansiosa de quedar bé. Però la …
temàtica