L'Avenç (1881-1893)

L'Avenç va ser, inicialment, només una revista de cultura subtitulada "lletres, arts i ciències". Fundada el 1881, es deixà d'editar el 1893.

Però L'Avenç fou també una editorial -l'editorial en català més important de la seva època, que publicà set revistes pròpies, més de cinc-cents llibres diferents i dotze col·leccions editorials- associada a una impremta caracteritzada pel seu refinat tractament de la tipografia contemporània, i a una prestigiosa llibreria. L'Avenç, en aquest sentit, estigué actiu fins el 1915, any en què es dissolgué la societat. Però L'Avenç s'identificà també amb un grup d'intel·lectuals i escriptors que dugueren a terme nombroses iniciatives culturals amb una orientació, tal com es deia aleshores, "modernista". L'activitat de L'Avenç durant aquests trenta-cinc anys fou determinant en l'evolució de la cultura catalana contemporània. De com era entesa la cultura catalana el 1881 a com ho va passar a ser el 1915, hi va la diferència que hi ha entre una cultura regional i una cultura nacional: amb una normativa lingüística comuna, una identificació de la cultura catalana amb la modernitat intel·lectual i estètica europea, i un concepte de cultura que comprenia tots els gèneres i totes les arts -sense restringir-la a la poesia o al folklore- i totes les disciplines com el dret, la música o l'arquitectura. En aquestes tres transformacions L'Avenç hi tingué un paper decisiu.

Els tres personatge clau de L'Avenç van ser Jaume Massó i Torrents -el seu fundador i propietari, total o parcial, fins a la dissolució de la societat-, Ramon D. Perés -que dirigí la revista el 1883 i el 1884- i Joaquim Casas-Carbó, que s'hi incorporà el 1891 amb una nova aportació de capital, i amb la voluntat d'impulsar la reforma lingüística. Les tres personalitats tenien un perfil social similar: rics, fills d'indians, amb una cultura més cosmopolita que acadèmica i amb una presència molt activa en influents institucions ciutadanes com l'Ateneu o les associacions excursionistes, i en entitats civils -el Centre Català, els Congressos catalanistes i, en alguns casos, la maçoneria- que els donaren els contactes, la influència i la imatge que els definí i identificà al llarg dels trenta-cinc anys de coherent trajectòria cultural.

La seva activitat va respondre a un ideari que definiren ja en el primer número de la revista i que orientà tota la seva activitat: l'hostilitat a la mentalitat reaccionària, el rebuig dels models arcaics de la cultura de la Renaixença i, naturalment, la idea positivista del progrés que aplicaren a la política, la llengua o l'estètica d'acord amb els models de l'època. L'objectiu era transformar una Catalunya nostàlgica, clerical i retòrica en una Catalunya moderna, avançada i lliure.

La revista L'Avenç (1881-1882)

L'Avenç -escrit Avens, aleshores- va ser fundada per Jaume Massó i Torrents, quan tenia divuit anys, amb dos amics d'infància (Josep Meifrèn i el pintor Ramon Casas, que acabava de complir quinze anys). El primer que editaren va ser un exemplar -titulat Lo Velògrafo i aparegut el 3 de gener de 1881- i deu números de L'Avens (del juliol al desembre de 1881) reproduïts amb la mateixa rudimentària tècnica anomenada velografia. A partir del 1882 L'Avens s'imprimí i, segons recorda Massó i Torrents a les seves memòries, "en tiràvem tres mil i se'n venien dos mil cinc-cents i de vegades fèiem curt". És a dir, moltíssims. L'Avens aparegué amb periodicitat mensual o quinzenal del 1881 al 1884, i del 1889 al 1893. Durant tots aquests anys, L'Avenç (escrit així des del 1891) evolucionà.

L'ideari inicial de L'Avens s'inspirava en les idees progressistes, catalanistes i federals de Valentí Almirall. Ho afirmen explícitament en l'article editorial del primer número (3 de juliol de 1881) quan escriuen: "...en lo catalanisme, existeixen avui dos partits complertament oposats. Los uns són sectaris de les idees més endarrerides i rebusquen per làpides i pergamins, termes antiquats per a que els que ells creuen ignorants no les entenguin; los altres vislumbrant lo lluminós astre de la Llibertat, se fan càrrec de que les coses canvien amb lo transcurs dels sigles..." Continua llegint...