La Nova Revista (1955-1958)

Números publicats: 33.

Periodicitat: bimestral (a partir de 1956, mensual amb irregularitats).


Dates de publicació: del gener-febrer del 1955 a l'octubre del 1958.

Direcció: Avel·lí Artís-Gener, Tísner.

Secretaria: Joan Rossinyol.

Redacció i administració: La Fontaine 311 (núms. 1 a 3); Bolívar 31 (a partir del núm. 4).

Impressió: Editorial Fournier (de l'1 al 3), Editorial Ibero Americana, Mesones 4 (a partir del núm. 4).


Format: 26'5 x 18'5 cm, imprès a dues columnes, amb anuncis.

Text programàtic

Tota la vida d'una revista catalana d'exili és una natural successió de contratemps. Dir-ne, com se'n sol dir, un esforç editorial no és una frase feta sinó l'explícita manifestació de les proves per les quals cal passar. Les dificultats són tan prolixes i de tan divers ordre, que per a travessar-les sense defallences cal un tremp singular i una fe total en Catalunya i el seu alt destí. Avel·lí Artís, el fundador d'aquesta avui endolada revista nostra, n'era excepcional posseïdor. Els nou anys de La Nostra Revista foren de lluita incessant i encara ara, aquestes darreres setmanes, en generós lliurament del poc que li quedava de vida, aprofitava les enganyoses treves que la malaltia li atorgava i maldava per a compaginar un article o endegar un original.

Reprenem la tasca, doncs, amb un exemple de treball abnegat que només deturà la mort. L'extraordinari guiatge haurà de ser el nostre suport durant els contratemps, la barrera que obstaculitzi les defallences. És una elevada responsabilitat que acceptem, afeixugats pel dolor i la transcendència, però encoratjats per la certesa que la vida futura de La Nostra Revista serà un homenatge permanent al seu fundador. Caldrà posar tota l'energia, tota la tenacitat, per tal que segueixi onejant l'ensenya que el banderer caigut ens posa a les mans. I serà afer sagrat, tant de treball com de dignitat.

Posem en marxa la nova etapa de La Nostra Revista amb les modificacions que Avel·lí Artís havia projectat i desitjava. Volia que comencéssim l'any 1955 amb renovada empenta i havíem de palesar al lector el propòsit de no interrompre'ns més; calia estimular, amb el nou aspecte de LNR, la permanència de la confiança que sempre ens ha tingut.

Una altra innovació, però aquesta ben fortuïta, ha estat la de canviar el títol. La irregularitat en les sortides va fer-nos perdre el registre de correus mexicà. Per a reprendre-la amb el títol de sempre hauríem hagut d'iniciar un seguit de gestions que, en l'aventurat cas de reeixir-les, ens haurien fet sortir massa tard. Dolent-nos molt, ha calgut posar un nou títol, i per tal de fer menys brusca la substitució, només hem canviat un adjectiu. Qualificatiu o possessiu, nova o nostra, serà sempre la mateixa. Nostra `dels catalans` per vinculació; nova per encarnació.

Aquest és, doncs, el bagatge de la represa. Serà, naturalment, una renovació exterior. L'esperit, els ideals, la fe en la Catalunya nacional i els seus principis democràtics, seran els de sempre. Cap altra renovació en l'ideari que no sigui la de vivificar-lo, la de prosseguir-lo encara amb més vivor. No hi haurà, en conseqüència, desviacions ni debilitats. No volem altra cosa que a l'hora inevitable de passar La Nostra Revista a altres mans continuadores la puguem oferir tan alta i pura com l'hem rebuda. Alta i pura, en fidel reflex de la personalitat de qui ens l'ha lliurada suara.

La Nova Revista (núm. 1)

N'han dit...

Dificultats amb la vídua d'Artís, privaren que La Nostra Revista sobrevisqués al seu fundador. Llavors el fill, Avel·lí Artís-Gener, fundà La Nova Revista, que es presentava obertament com una segona part de l'anterior. Aparegué, amb caràcter bimestral, del gener del 1955 a l'octubre del 1958, bé que als darrers temps no mantingué la regularitat promesa. El total fou de trenta-tres números. La portada duia una fotografia i el patrocinador era la Institució de Cultura Catalana a Mèxic. Com a secretari de redacció figura també Joan Rossinyol. Hom té cura que l'animin, com a La Nostra Revista, bons il·lustradors. En conjunt, tot i l'interès general i la confirmació de signatures de l'altra revista, és lleugerament inferior a la del vell Avel·lí Artís. Té col·laboradors nous com Jeroni Baltrons (Tasis) i Miquel Fornaguera; Bladé i Desumvila i Bartra hi seran ben assidus, aquest darrer durant sis números s'encarregarà del suplement polèmic "Gaseta de Lletres". Jeroni de Castelldefels (pseudònim de Miquel Ferrer) tenia cura del noticiari de l'interior.

Albert Manent. La literatura catalana a l'exili (Barcelona, Curial, 1976)

  • Donants de veu
  • Poesia dibuixada
  • Massa mare
  • Música de poetes
  • Premi LletrA