Els Jocs Florals

(Nou diccionari 62 de la literatura catalana)

Certamen literari instituït a Tolosa de Llenguadoc per la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors que tingué lloc per primera vegada l'any 1324 i que continuà fins vers el 1484. Concorreguts per molts catalans (entre d'altres Joan Blanch, Bernat de Palaol, Lluís Icart i Guillem de Masdovelles) i després d'algunes temptatives, el 1393 el Consistori de la Gaia Ciència s'instaurà a Barcelona gràcies a les gestions de Jaume March i Lluís d'Averçó; els reis Martí I i Ferran I protegiren la festa, que se celebrà fins al segle XV i en la qual participaren amb seguretat Gilabert de Pròixita i Guillem de Masdovelles, i probablement Andreu Febrer. D'altra banda, cal esmentar els dos parlaments que Felip de Malla pronuncià a la festa de 1413 i sobretot les dades que conté l'Arte de trobar, redactat el 1423, d'Enric de Villena, que intervingué en els certàmens catalans durant el regnat de Martí I.

Interrompuda la tradició, aquesta no tornà a ser represa fins a la instauració dels Jocs Florals de Barcelona (1859). Fou sobretot gràcies a la iniciativa d'Antoni de Bofarull (articles al Diario de Barcelona de 1854) i també de Víctor Balaguer (a la Violeta de Oro el 1851) que es portaren a terme. El primer consistori (Bofarull, Balaguer, Joan Cortada, Josep Lluís Pons i Gallarza, Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors i Miquel V. Amer) aconseguí l'aprovació de l'Ajuntament de Barcelona (març de 1859) i establí les primeres bases del certamen (lema: Patria, Fides, Amor, corresponent als tres premis ordinaris, cos d'adjunts i mantenidors, títol de Mestre en Gai Saber, etc). El primer diumenge de maig de 1859 se celebrà la primera festa dels Jocs Florals de Barcelona. Si bé fou rebuda amb escepticisme o fins amb clares mostres de desaprovació per part d'alguns elements catalanistes (que la consideraven un anacronisme), molts d'ells acabaren integrant-s'hi (és el cas, conegut, de Frederic Soler i el seu grup).

La llarga vida de l'entitat fa que es puguin marcar diverses etapes. A la primera, entre 1859 i 1879, els Jocs Florals actuen com a centre i motor de la Renaixença. Des d'uns inicis exclusivament poètics, s'obren, mitjançant els premis extraordinaris oferts per entitats diverses, a nous camps: narrativa, teatre, estudis literaris, etc. L'any 1877, en què Àngel Guimerà és nomenat Mestre en Gai Saber i es premia L'Atlàntida de Jacint Verdaguer, representa el punt culminant d'aquesta etapa. A la segona etapa, entre 1880 i 1899, la repetició temàtica i l'anquilosament de la mètrica provoquen la dissidència de les noves generacions, que abandonen la festa. Durant la tercera etapa, entre 1900 i 1910, amb l'acceptació de les noves estètiques, s'incorporen noms importants com Miquel Costa i Llobera, Josep Carner, Joaquim Ruyra. Cal destacar la bona qualitat de les obres premiades l'any 1902. La quarta etapa, 1911-1936, ve marcada pel distanciament dels responsables dels Jocs Florals de les estructures oficials, a causa de l'intent, no reeixit, de controlar el certamen per part dels noucentistes, fet que es va traduir en el rebuig de les normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans per part dels Jocs fins al 1934.

Interromputs els Jocs per la guerra civil, entre 1936 i 1939, la cinquena etapa ve marcada per la celebració en dos àmbits diferents: a l'interior del país, en la més estricta clandestinitat fins que l'any 1971 l'Ajuntament de Barcelona en va reprendre la celebració; i a l'exili, amb el nom de Jocs Florals de la Llengua Catalana, a partir de 1941 (primer a Amèrica i, des de 1946, alternativament a Europa i Amèrica), fins que l'any 1978, desaparegudes les causes de l'exili, es van unificar a Barcelona. Els canvis substancials del reglament de 1981 i la nova reforma de 1992 han convertit el certamen en un simple festival de poesia.

L'èxit dels Jocs Florals de Barcelona va impulsar la creació de certàmens similars a València (Jocs Florals de "Lo Rat Penat"), Montevideo, Buenos Aires, etc., i també va afavorir-ne la imitació i la paròdia, amb els certàmens de "La Misteriosa" (1874-1877), "Lo Niu Guerrer" (1877), la "Societat L'Aranya" (1878) o Els Jocs Florals de Can Prosa de Santiago Rusiñol.

  • Donants de veu
  • Poesia dibuixada
  • Massa mare
  • Música de poetes
  • Premi LletrA