Novel·la de Josep Maria de Sagarra, publicada el 1932.

El seu eix temàtic se centra en la decadència moral i econòmica de la família Lloberola, un dels darrers exemples d’aristocràcia barcelonina. Els Lloberola, un llinatge noble des del s. XVIII, s’enfronta a la seva ruïna. Don Tomàs de Lloberola, els seus fills (Frederic i Guillem) i els seus néts (Maria Lluïsa i Ferran, fills de Frederic) són els encarregats d’enderrocar progressivament els principis i la tradició d’un nom que cada vegada té menys significat. La via és el mòbil sexual i l’econòmic. La resta de personatges que configuren la trama argumental provenen de les relacions de tots ells. Destaca amb llum pròpia el de Pilar Romaní, símbol del passat. Sagarra emmarca aquesta aristocràcia en hores baixes en la Barcelona que viu la transició de la dictadura de Primo de Rivera a la República, un moment històric que suposa la crisi d’unes condicions socials i d’uns valors que la mantenien. Els personatges de Vida privada viuen l’acció en dos moments concrets (l’any 1927 i el 1932), que corresponen a les dues parts de la novel·la. Els espais que freqüenten són els baixos fons, el Districte V barceloní.

La novel·la manté les peculiaritats de l’estil literari de l’autor: la veu narrativa que presenta la realitat qualificant-la moralment, a través de la ironia i la sàtira; els procediments estilístics bàsicament desnarrativitzats; el manteniment de la intriga i els fragments desvinculats de l’acció... El resultat final és una novel·la de tall vuitcentista, amb uns tocs de modernitat pel que fa a l’estructura o al ressò proustià, en què Sagarra vol transmetre el batec històric de la realitat de Barcelona i el seu barcelonisme, entès com la reflexió elegíaca estretament lligada amb la tradició i que sintetitza els conceptes d’història, raça i paisatge. La novel·la, més que de tema urbà, esdevé la idealització mítica de la ciutat, que sintetitza tots els valors de la concepció sagarriana del país. L’obra guanyà el premi Crexells 1932. Ha estat traduïda al castellà (1965) i al francès (1988). El 1987 fou portada al cinema per Francesc Betriu.