El temps de les cireres (1976)

Jordi Castellanos

El temps de les cireres gira entorn del tema del viatge –la fugida– que ha caracteritzat la novel·la catalana d’ençà de la ruptura temàtica i formal que seguí el 1968 (per bé que, d’alguna manera, la creació de qualsevol personatge s’hi aproxima). Però tot el tema hi apareix enfocat des d’un punt de vista determinat: el moment del retorn i, per tant, de recuperació del món que l’heroi –Natàlia Miralpeix– havia abandonat. Tots els trets –digueu-ne mitemes o motius, si voleu– que caracteritzen el desenrotllament d’aquest tema són presents.
Simplificant: la presència de desvetlladors (Harmonia i Emilio), la davallada als inferns (detenció i avortament), la fugida (a Itàlia i a Anglaterra) i, finalment, el retorn, on se situa el temps real de la novel·la.


L’argument, doncs, és molt senzill i, interpretat des de la perspectiva temàtica que exposem, es redueix a la “recuperació” del món que Natàlia havia abandonat dotze anys abans, en la seva fugida. Aquest món és evocat en produir-se el contacte físic amb els objectes que el componen. Uns objectes amb un no sé què de rodoredià. Uns objectes que exerceixen un veritable fetitxisme (en un moment determinat per a Judit i, després, per a Joan Miralpeix són tot el món), que desvetllen i provoquen l’aflorament d’un passat personal, familiar i històric, indestriable de l’heroïna.


  • Massa mare
  • Poesia dibuixada
  • argus, els millors continguts literaris a internet
  • >>
  • Viquilletra