Darrera el vidre (1933), tot i ser el tercer llibre que publica Carles Sindreu, és el primer en l'ordre cronològic. Consta de quaranta-dos poemes escrits entre 1915 i 1920. Per tant, "són poemes d'adolescent. Llur autor va néixer el 1900".

Amb un pròleg de Carles Riba, un epíleg que conté un poema de J.V. Foix, i il·lustrat amb quatre dibuixos a ploma de Joan Miró; fou editat per L'Amic de les Arts, que Sindreu havia cofundat amb Sebastià Gasch, Joan Prats, Josep Lluís Sert i altres, a proposta del propi Sindreu. Els poemes continguts en el llibre, que quedà finalista al premi Joaquim Folguera, són desiguals en temàtica i estil. Hi trobem des de paisatges propers a l'autor com carrers de Barcelona o el paisatge del Vallès, concretament a l'Ametlla on passava llargues temporades, fins a ressons de la poesia modernista. Manuel de Montoliu el titllà de sobrerrealista en el seu conjunt, fent avinent que Sindreu s'havia casat, ja de ben jove, amb l'avantguarda.

Copyright © 2000 Carme Arenas