Drama d’idees de Joan Puig i Ferreter escrit el 1907, estrenat al Teatre Romea de Barcelona el 22 de març de 1908 i publicat també el 1908.

La trama i els personatges tenen el model en Un ene­mic del poble de Henrik Ibsen. Planteja el xoc entre un grup social atàvic i un líder intel·lectual, que fracassa davant els interessos de la minoria. S’hi explica la problemàtica d’un poble on els cacics exploten l’immobilisme i la superstició dels habitants per mantenir el seu estatus econòmic i social. Durant una forta sequera, el Foraster —un enginyer— introdueix raons científiques per a utilitzar l’aigua que la creença popular manté sense canalitzar. Ho fa ajudat de Cecília. És ella qui vertebra l’obra en condensar una doble revolta: la personal, davant el pare —l’alcalde—, i la col·lectiva, enfront del manteniment de l’ordre social estèril que aquest representa.

Les idees es presenten a través de valors simbòlics com la pluja i les pregàries per la sequera; la solitud dels herois incompresos; el pragmatisme del mestre (Vergés), contrapunt de l’idealisme del Foraster, i la comparació entre l’heroïna i un ocell que fuig del niu. La lluita entre les dues concepcions dels fenòmens naturals, la tradicional obscurantista i la racional avançada, manté en equilibri el nucli de l’obra. Cecília és un exponent insòlit del teatre de Puig i Ferreter, atès el seu caràcter intel·lectual, sobri i combatiu. Destaca per la força amb què defensa les seves creences, importades de la cultura adquirida a la ciutat. No cau en la convenció de bastir un projecte sentimental amb Vergés o amb el Foraster, però no resta deshumanitzada, atesa la versemblança de la seva passió per la veritat i la modernitat del seu pensament redemptor.

El drama dosifica els continguts dins una estructura clàssica que aporta claredat expositiva, abasta la complexa realitat social i denuncia els responsables de l’endarreriment material i mental de la societat. Aquesta crítica social generà una polèmica que condicionà les representacions successives de l’obra. L’obra ha esdevingut un exemple didàctic del teatre modernista d’arrel vitalista i regeneracionista.