N'han dit

Sobre La senyoreta Keaton i altres bèsties

J. Àngel Cano


Hi ha una certa tendència actual de poetes que passen a la narrativa i creen una narrativa amb una prosa molt treballada, influenciada, sens dubte, pel seu treball i estil poètics, com Eva Baltasar o Irene Solà. Teresa Colom (la Seu d’Urgell, 1973) també pertany a aquest grup; de fet, el gruix de la seua obra literària, el conformen poemaris: Com mesos de juny (2001), La temperatura d’uns llavis (2002), Elegies del final conegut (2005), On tot és vidre (2009) i La meva mare es preguntava per la mort (2012). La senyoreta Keaton i altres bèsties (2015) és, doncs, la primera incursió —si més no, en format llibre— en el gènere narratiu, més concretament, de temàtica fantàstica. (...)

La senyoreta Keaton i altres bèsties, a més de la influència de Mercè Rodoreda i Pere Calders, té punts de connexió amb estètiques de gran implantació com són les obres de Tim Burton o David Lynch, o amb l’univers construït per l’escriptor i dibuixant Edward Gorey als seus Amphigorey (Nopca, 2015). També el periòdic britànic The Guardian, que traduí parcialment a l’anglés el conte «El fill de l’enterramorts» —«The Gravedigger’s son»—, parlava d’aquest relat com un creuament entre Tim Burton i els germans Grimm (2016). (...)

Aquest és un recull de cinc contes que tenen en comú el protagonisme de cinc nens amb algun tret que els fa diferents. En el primer conte, «La senyoreta Clock», la protagonista, que és qui dóna nom al relat, té una vida, amb les seues diferents etapes, de la infantesa a la vellesa, però que transcorre en només un any: naix a principis d’abril i mor a finals de març de l’any següent. En el segon, «Caterina», observem que aquesta criatura, que també dóna nom al conte, acaba desapareixent amb les balenes en la mar. En el tercer, «El nen de Mortson», el protagonista és un nen amb la mà de garrí, separat de la seua família després que la mare haja mort en el part i adoptat per un dels personatges més entranyables del recull, la senyoreta Keaton. En el quart, «El fill de l’enterramorts», assistim al naixement del Woody per decisió —paradoxalment— de la Mort. I en el cinquè, «La Maison Desirchamp», se’ns apareix un nounat de gel que, per a mantenir-se en vida, no pot rebre calor i ha d’estar a baixes temperatures.

Sobre Consciència

Anna Carreras


Consciència (2019) és la primera novel·la de Teresa Colom, que ja havia publicat cinc poemaris i un llibre de relats. Ningú diria que estem davant d’una òpera prima: tant la idea de base com el desenvolupament narratiu i la construcció dels personatges freguen l’excel·lència. Consciència és un cataclisme circular que comença l’any 2090 amb una humanitat forçosament reorganitzada a causa d’una catàstrofe ecològica i acaba amb la deriva absoluta de l’espècie humana. Una càpsula potent i en certs moments assagística que explica el concepte de “vides de continuació” estructura la trama: un negoci focalitzat en tres empreses gràcies al qual es pot comprar la immortalitat traspassant la consciència d’una persona (morta) a un sistema informàtic, separar la ment del cos, com en el mite platònic de la caverna.

  • Massa mare
  • Poesia dibuixada
  • argus, els millors continguts literaris a internet
  • >>
  • Viquilletra