N'han dit...

L'escriptura de Maria Àngels Anglada (Vic, 1930) s'ha convertit en una referència d'autenticitat que compta entre les més pures de la literatura catalana contemporània. La seva veu, que guarda amatent antics registres de saviesa, té un timbre que modula dolçament els prodigis de l'art i de la bellesa i, quan cal, s'endureix adusta rere l'ombra de la injustícia.
A Senyal de perill, un dels poemes d'Arietta, l'escriptora avisa del risc que suposa heure-se-les amb poetes, bo i precisant que es refereix a "poetes" i no a "joglars del rei". La mena de perill de què parla arriba quan els versos esdevenen "tisores de mots" per tallar "les heures de l'oblit". La poesia, paraula intensa i esmolada, és també l'eina que esbotza els silencis còmplices que tantes vegades encerclen "una llengua, un bosc amenaçat o els ulls espaordits dels meus infants de Bòsnia".

Fa prop de vint anys, en el pròleg de Kyparíssia, Jordi Pla es referia a aquesta síntesi harmònica entre una literatura que vol ser forma i expressió de la bellesa, però que mai no oblida l'arrel d'un compromís que la converteix en mirada solidària, en gest de germanor o en paraula de denúncia.

Vic, 1930 - Figueres, 1999. Narradora, poeta i traductora

El compromís i la bellesa campen a lloure per l'obra de Maria Àngels Anglada i el lector ho pot comprovar només que faci el trajecte entre el rar esclat estètic d'una novel.la com Sandàlies d'escuma (1985) fins a les lliçons d'humanitat que surten de les pàgines d'El violí d'Auschwitz (1995) i de Quadern d'Aram (1997).

De l'Empordà estant, amb el cor badat als blaus de la Mediterrània, la literatura de Maria Àngels Anglada no ha deixat mai de viatjar per la intensitat del món antic, per les geografies que avalen allò que encara som i pels indrets que han fet de bressol a la cultura occidental. El seu esperit ha buscat harmonies amb l'ànima del món clàssic i aquesta relació d'amor ha fruitat en estudis, traduccions i obres de divulgació com la celebrada antologia Les germanes de Safo (1983). Al mateix temps, els viatges d'intensitat que ha fet per la pell i l'ànima de Grècia i d'Itàlia han esclatat en dos bells volums, Paisatge amb poetes (1988) i Paradís amb poetes (1993).

Copyright text © Àlbum Maria Àngels Anglada (Centre Català del PEN, 1998)

Molts lectors es pregunten com és aquesta dona fràgil, reflexiva i respectuosa, que té una mirada brillant i movedissa, i un parlar tan pausat i tan dolç. Maria Àngels es considera una persona tenaç i, segons com, tossuda. És comprensiva, apassionada, misteriosa, càlida. Estima la intel·ligència i la bondat dels homes i de les dones. Aprecia l'amistat i la comprensió dels seus amics. És incondicional de la família i els amics. Té cura de les amistats íntimes -més antigues o més noves- de Vic, Barcelona i Figueres. Admira els herois de la vida real que han lluitat i lluiten dia rere dia pels drets humans. El seu somni és un viatge molt llarg a Grècia.

Francesc Foguet i Boreu, M. Àngels Anglada. Passió per la memòria (Barcelona, Pòrtic, 2003)