Alicia Kopf

Alicia Kopf (Girona, 1982), nom artístic d’Imma Ávalos, és llicenciada en Belles Arts i en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. En la seva faceta d’artista visual, ha presentat l’exposició individual Seal Sounds Under the Floor (2013) a la Galeria Joan Prats de Barcelona (Premi GAC / DKV) i en diferents exposicions col·lectives com Pis(o) pilot(o), al CCCB (2015), o Nonument (2014), a la Capella dels Àngels del MACBA. La seva primera novel·la, Germà de gel, ha rebut els premis Documenta 2015 i Llibreter 2016. També és professora de Comunicació a la Universitat Oberta de Catalunya i col·labora com a redactora en diferents mitjans. Germà de gel, publicada el 2016, ja s’ha traduït al castellà (Hermano de hielo), a l'anglès (Brother in Ice), al portugès (Irmão de Gelo) i a l'holandès (Een broer van ijsi ha obtingut el premis El Ojo Crítico de Narrativa 2016 i Cálamo.

Explorant els pols

Vicenç Pagès Jordà

Alicia Kopf, pseudònim d’Imma Ávalos Marquès (Girona, 1982), llicenciada en Belles Arts i en Teoria de la Literatura.

La primera part de Germà de gel és una aproximació a les gestes dels exploradors polars; l’autora hi aporta erudició, capacitat combinatòria, originalitat. En la segona part –la més llarga– assistim a un tomb autobiogràfic que inclou el record d’una adolescència problemàtica, les visites al psicoanalista, les discussions amb la mare dominant, l’absència del pare, la presència del germà. La tercera, molt breu, és el diari d’un viatge a Islàndia.

El gel, sobre el qual l’autora ha treballat també en la vessant artística, unifica la història, l’individu i la geografia. Com a metàfora, el gel representa com a mínim l’exploració intel·lectual, la fredor sentimental i la buidor. En aquest sentit, les peces de Germà de gel dialoguen d’una manera fecunda, tot i l’obvietat d’alguns símils. El que sobta és la diversitat de facetes de l’autora, que pot ser lúdica com Vila-Matas, melodramàtica com Tennessee Williams i caçadora d’instants a la manera de Sebald.

Catàleg d’estils

Les tres peces de Germà de gel mostren la capacitat camaleònica de l’autora, interpretable com un catàleg d’estils o com un collage metonímic: pot desaparèixer de l’escena, capbussar-se en l’egocentrisme extrem o interessar-se pel paisatge. En el seu llibre anterior, Maneres de (no) entrar a casa (2011), s’acostava amb humor a un tema més aviat dramàtic. En aquest últim verifica gestes, recull anècdotes, escriu un dietari de recerca, critica els narradors omniscients, visita ARCO, cerca una èpica, alterna el constructe gèlid amb la transcripció naïf: ella és alhora objecte i subjecte. Greu i lleugera, anecdòtica i transcendental, fa l’efecte que Alicia Kopf no està segura d’haver arribat on volia, però alhora sembla satisfeta –amb raó– del resultat.

Vicenç Pagès Jordà. “Explorant els pols” (fragment). El Periódico (30/03/2016).

L’enciclopèdia del fred

Julià Guillamon

Germà de gel, el llibre d’Alicia Kopf (nascuda Imma Ávalos Marquès, a Girona, el 1982), [...] combina la seva experiència com a artista contemporània que ha exposat a la galeria Joan Prats i a la Fundació Antoni Tàpies, la formació en Teoria Literària i Literatura Comparada i les ganes d’escriure. D’una banda hi ha l’imaginari àrtic: el fred, les grans planures, les falles que s’amaguen sota el mantell blanc. De l’altra, l’èpica de l’exploració. Kopf pren mapes, fotografies, relats d’exploradors (de vegades amb massa formes verbals en passiva, de la vikipèdia) per crear el mapa del desconcert familiar, professional, sentimental i de relació amb el germà: un dels símbols polars recorrent fa referència a l’autisme, que crea amb el món una barrera de gel.

El lector va seguint els entra-i-surts pels gèneres especulatius i narratius. De vegades l’autora es repenja a l’assaig: un assaig creatiu, de llibre d’artista. D’altres vegades, ofereix un relat autobiogràfic: vida moderna nocturna i insatisfacció vital. Hi ha parts documentals, tirallongues de notícies, que semblen peces conceptuals. I al final, com a El dia del cérvol de Marina Espasa, hi ha un viatge nord enllà, buscant la manera de sortir del laberint. El gel es fon, els blocs es trenquen i, quan torna glaçar, queden els uns encavallats sobre els altres, en una forma nova, una personalitat fracturada.

Germà de gel és un llibre poc corrent, vinculat a un projecte artístic, que introdueix les innovacions que el discurs de l’art contemporani (de Fujiko Nakaya a Rori Horn) aporta a la narrativa. Ha guanyat el premi Documenta i aviat en sortirà l’edició castellana a Alpha Decay. S’ho mereix. Un càlid aplaudiment.

Julià Guillamon. “L’enciclopèdia del fred” (fragment). La Vanguardia. Culturas (30/04/2016).