Per què escric?
Pregunta que em fan sovint, en actes públics o entrevistes, i que no responc mai bé perquè mai no l’he pensada amb calma, quan soc sol.
Me la faig ara.
Resposta: no ho sé del cert, però em venen al pensament algunes
possibilitats.
Perquè amb la vida –amb la vida física, de superfície– no en tinc prou.
Per lluitar contra un monstre, el Pas del Temps, que ho degrada i ho
aniquila tot.
Per lluitar contra l’Oblit, un altre monstre, germà de l’anterior, que tot ho engoleix.
Perquè hi haja alguna cosa entre mi i l’abisme.
Perquè només en la literatura i en l’art hi ha miracles.

Manuel Baixauli, 2020