Em dic Jordi Valls i sóc de Santa Coloma de Gramenet, tot i que vaig néixer a Barcelona, al barri de Sant Andreu. El meu àmbit d'escriptura és el Barcelonès Nord i la ciutat de Barcelona. Vaig estudiar fins a fer el servei militar a Ceuta, on vaig llegir intensament Jacint Verdaguer a les garites del Monte Hacho, tot plegat una de les experiències més estranyes de la meva vida.

He d'agrair la possibilitat de desenvolupar la meva vocació de poeta sobretot a la Línia 1 del metro, la vermella, que em portava i em tornava cada dia a la desapareguda llibreria Catalònia, alternant les dues parades d'Urquinaona i Catalunya. La Catalònia ha estat la meva universitat literària, on els mestres han estat els clients, alguns d'il·lustres com Josep Miracle, Josep Romeu i Figueras, Mercedes Salisachs, Joan Perucho, Ovidi Montllor, Enric Badosa, etc. En els meus orígens d'escriptor vaig formar part de l'AJELC, on vaig passar grates estones a l'Ateneu Barcelonès pujant i baixant per un ascensor de fusta antic desafiant la gravetat, com en el meu cas, que vaig prendre responsabilitats de secretari i president de l'entitat. Actualment formo part de l'AELC i el PEN Club Català.

He escrit i escric bàsicament poesia, potser perquè trobo autenticitat en el gènere, i alterno amb l'assaig literari i la lectura dels clàssics antics i contemporanis. Sempre he tingut una tirada al País Valencià i sóc un estellesià infatigable.

Barcelona, 25 de gener de 1970. Poeta català

Mite, vida i poesia van lligats a la meva manera d'entendre el món. La meva mirada deu molt a Fellini. El Mediterrani és el meu origen inevitable i m'hi aboco a pleret, des de la meva realitat que és la del paisatge humà de Santa Coloma de Gramenet amb les vivències de joventut i infantesa entre el riu Besòs i el Puig Castellar, el mercat del Fondo i l'Església Major, entre el Pont del Petroli i Montigalà, entre les tres torres de la Tèrmica i la pedrera de Moncada, que han marcat la meva manera d'enfocar la poesia, sobretot a partir del coneixement i la influència directa de Màrius Sampere, un poeta que no deixa mai de sorprendre'm. En definitiva, puc afirmar que la meva manera de veure la poesia passa pel sedàs molt particularitzat del meu origen familiar i social.

Els primers llibres són fruit dels premis literaris: D'on neixen les penombres (Columna, 1995 - Premi Martí Dot), Natura morta (Columna, 1998 - Premi Vila de Martorell), Oratori (3i4, 2001 - Premi Senyoriu d'Ausiàs March), La mel d'Aristeu (Aguaclara, 2003 - Premi Gorgos), La mà de batre (Caixabank, 2005 – Premi Grandalla de Poesia, Andorra). No he estat mai fidel a un corrent literari concret, l'estil és el caràcter del poeta.

Probablement, a partir dels Jocs Florals de Barcelona, he tingut l'oportunitat que ha influït més en el coneixement de la meva poesia. Arran del premi, el poeta Ernest Farrés va escriure una glossa molt destacable: “Si el crític Harold Bloom presumeix d'haver-se llegit tot Shakespeare, jo puc presumir d'haver-me llegit tots els poemaris de Jordi Valls i us asseguro que en els seus versos m'he trobat cara a cara amb reminiscències de Gabriel Ferrater, i amb reminiscències de Vicent Andrés Estellés, i amb reminiscències, fins i tot, de T.S. Eliot, i he vibrat amb la seva tendència a la ironia surrealista moltes vegades, i al desvergonyiment, i a la relativització balsàmica de tot a l'hora de literaturitzar les trompades quotidianes o paisatges del riu Besòs, o l'amor, o el gran sainet que és aquesta vida moderna en general. De tot plegat se n'ha derivat una obra enèrgica, sacsejadora i molt personal.” El període del 2006-2007 vaig ser “Poeta de la Ciutat” i vaig fer moltes activitats en biblioteques, llibreries i centres cívics de Barcelona. D'aquella experiència en guardo un grat record.

L'any següent, amb el poeta Lluís Calvo vaig compartir una experiència inusual i molt estimulant, vam escriure un llibre a quatre mans, Última oda a Barcelona, publicada per editorial colomenca La Garua el 2008. El llibre parteix d'unes experiències compartides a partir de passejades triades de passatges emblemàtics de la Barcelona no oficial. A la presó Model vam tenir, en Lluís i jo, el millor públic del món.

Vull destacar que paral·lelament vaig tenir l'oportunitat de conèixer de primera mà la Montserrat Abelló, una persona que m'ha marcat amb la seva claredat i estima, amb la seva poesia epicúria d'interiors, i que m'ha obert la porta per entendre i valorar la literatura de les dones en una dimensió que malauradament bona part dels homes, encara avui dia, no són capaços de visualitzar i són molt lluny d'admirar. De la seva col·laboració estreta va aparèixer el Retrat de Montserrat Abelló, publicat per l'AELC, 2009.

Després han vingut els següent poemaris publicats: Felix orbe (Ed. Denes), Ni un pam de net al tancat dels ànecs (El Pont del Petroli), i, el meu darrer llibre publicat, MAL (Ed. Meteora), amb un pròleg imponent de Vinyet Panyella: “Jordi Valls: de la poètica del Barcelonès Nord a la poesia moral com a mirall líric”. En breu apareixerà L'illa misteriosa arran d'haver guanyat el Premi Rosa Leveroni de Cadaqués el 2014.

No em considero un escèptic radical, però tampoc sóc un il·lús. El cel i l'infern s'assemblen massa i defujo un silenci acomodatici, més formal i segur en l'acceptació d'un rol poètic i social. Podríem dir que el purgatori, com a lloc de pertinença, ja m'està bé. Prefereixo ser jo mateix a ser feliç. Sospito de les abstraccions, el llenguatge tendeix a la idealització verbal, i les paraules signifiquen objectes, coses i persones que acaben sent símbols: taula, finestra, bosc, mar... i es poden correspondre a: amor, seny, Déu, o felicitat. Cap de les idees abstractes existeixen més enllà de la nostra ment, i cadascú a la seva manera manipula les paraules per fer afirmacions que afecten la realitat a conveniència del consumidor. El llenguatge és, per tant, poc fiable.

M'interessen molt els mites grecs i també els passatges de l'Antic Testament. Són el nostre pilar cultural, i els prenc com a símbols, per la plasticitat de les interpretacions ètiques del comportament humà. La religió i la seva història és una eina prou precisa d'autoconeixement, només cal fer lectures atentes i les preguntes adequades. La imaginació fa la resta. Així entenc: el riu Besòs com el riu Nil, o Hernan Cortés com Josué, o el déu Xiva com la bomba atòmica, o el desllorigador de la tragèdia d'Orfeu i Eurídice, que és el gegant Aristeu, com el culpable que trenca el fil conductor de la relació entre els amants, però d'altra banda, també és el mateix Aristeu que ensenya als humans l'apicultura. El destí dels homes i de les dones a partir de fets atzarosos i d'accidents pertorbadors. Destí?

També entenc l'art plàstic i la música com a llenguatges paral·lels a la poesia. No els trobo estranys. Afirma George Steiner que “la poesia és la música del pensament” i em sembla la millor de les definicions. Els silencis, però, també marquen els temps de la poesia integrada a la vida. Per gaudir de la poesia, de l'art, cal que s'abstinguin els impacients i els que no paren prou atenció, la concentració té els seus guanys. I la poesia demana també una mica d'esforç per poder-la gaudir en la seva plenitud.

Escric sobretot per saber alguna cosa més de mi, però ho faig pensant en el lector, i el lector més exigent sóc jo mateix. En el llibre MAL, que és el meu darrer llibre de poemes, du un pròleg de Vinyet Panyella titulat “De la poètica del Barcelonès Nord a la poesia moral com a mirall líric”. La veu del poeta Màrius Sampere és essencial per entendre l'enfocament que faig de la poesia. En les notes finals del llibre escric: “La poesia és intermitent, escassa, dúctil. Existeix en cada intent una recerca de veritat, de vegades, però, s'aconsegueixen parcel·les, sí, però només això; les muses racionen el pa als ansiosos poetes, i fan bé. Els poemes són el resultat impacient del poeta, una voluntat estètica empeny la forma del poema, el pot fer més suggeridor o més estrambòtic, més atractiu o modern, però no deixa de ser l'embolcall del contingut. Un poema sense vida pot espurnejar, però no il·lumina.”

Copyright del text © 2014 Jordi Valls