Joan Triadú

(Nou diccionari 62 de la literatura catalana)

Ribes de Freser, 1921. Crític, traductor i poeta. Llicenciat en lletres, secció de filologia clàssica, s'ha dedicat a l'ensenyament. Ha estat lector de català a la Universitat de Liverpool (1948-50), i fou director general de la institució cultural CIC, director de l'escola Thau i assessor d'Òmnium Cultural. Fou un dels fundadors de la revista Ariel i pertangué al consell de direcció de Serra d'Or.

Triadú és el crític més combatiu i representatiu d'una època (la de la postguerra de 1939) en què la literatura catalana es defensava per sobreviure. En aquell moment, ell establí noves jerarquies literàries, sobretot mitjançant l'Antologia de la poesia catalana (1951), obra de gran ressò, que abasta mig segle xx i marca el punt més alt de la influència de Riba en la nostra lírica. Dos anys més tard, en publicà una refosa en llengua anglesa, que titulà Anthology of Catalan Lyric Poetry i que aplegà críticament el millor de la tradició poètica des de Llull. Encara, el 1965 en publicà una tercera, com la primera, cenyida al segle xx, amb el títol Nova antologia de la poesia catalana però sense el to polèmic de les anteriors. El pròleg de l'anglesa, adaptat al català en el Panorama de la poesia catalana (1953), i l' Antologia de contistes catalans (1950) contribuïren, així mateix, a la nova jerarquització buscada.

En els assaigs aplegats a La literatura catalana i el poble (1961) i Llegir com viure (1963), es perfila com un crític no erudit que es decanta cap a "un cert eclecticisme ben dominat entre les recerques d'objectivitat i l'anomenada crítica creadora". En part continua i potencia la línia crítica de Riba, del qual esdevé el principal exegeta, i ensems dels poetes anomenats "difícils": La poesia segons Carles Riba (1954). Però sempre en funció d'un moment històric de resistència i amb un cert color poètic: d'ací la càrrega reivindicativa de les seves al·lusions polítiques. Les seves reflexions sobre la situació, els límits i les dificultats de la nostra cultura es concreten en temes com la literatura i el poble, la llengua col·lectiva i la responsabilitat individual, l'actitud de servei de l'intel·lectual, el llenguatge del narrador avui, etc.

En poesia, publicà Endimió (1948), d'un intimisme simbolista; i, també en vers, traduí les Olímpiques (1953) de Píndar i els Sonets (1958) de Shakespeare. A més, és autor de la biografia breu Narcís Oller (1955), de les proses líriques El Collsacabra (1956), del recull d'articles Una cultura sense llibertat (1978) i de la traducció filològica de les Odes de Píndar (2 vols., 1957-59). Durant la darrera dècada ha continuat els seus treballs de traducció i crítica literària a l'Avui i a Serra d'Or, sobretot a la secció "Tria personal". De la seva producció cal destacar les antologies de Carles Riba (1980) i Josep Sebastià Pons (1986) o Per comprendre Carles Riba (1993). La seva tasca ha estat reconeguda amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1992), el doctorat Honoris causa per la Universitat Ramon Llull (1998, acte on pronuncià el discurs "Poesia catalana moderna i la pedagogia dels valors") i amb la Medalla d'Or de la Generalitat (2001).

Triadú, premi Trias Fargas

L'any 2001, Joan Triadú publica Dies de memòria, un dietari escrit del 1938 al 1940, quan Joan Triadú tenia entre 16 i 18 anys i feia de mestre de català, que li ha valgut el premi de la Fundació Ramon Trias Fargas.

  • Donants de veu
  • Poesia dibuixada
  • Massa mare
  • Música de poetes
  • Premi LletrA