Maria Sevilla és una de les poetes de l’antologia «Massa mare», a cura de Maria Callís i amb la proposta visual de Raquel Tomàs. Per a l’ocasió, ha escollit un tap de goma negra amb cadeneta daurada com a objecte per dialogar visualment amb els versos.

 

Totxana, arc de plàstic taronja fluorescent, medicaments, recanvi de serra radial oscat, tap de goma negra amb cadeneta daurada i recipient de plàstic sobre moqueta grisa.

 

Escric perquè...

«Jo és un ultratge coagulant-me a la reixeta del forat»: ho vaig deixar escrit en un poema perquè diria que soc (que som) un espesseïment al voltant del nom que ens anomena; el producte inevitable d’inèrcies massa fondes —i massa previsibles.

En aquell mateix poema, però, també hi vaig escriure que «l’experiència impròpia de la llengua és un desguàs», i m’agradaria pensar que l’escriptura (la poesia) és la desviació necessària per transgredir les òrbites impertinents que ens defineixen.
 

Tres poemes dins de l’antologia Massa mare

 

albat

 

Dues dents han deixat
un rastre de magrana
al meu pit, quan encara
tu no en tens per clavar-les
en allò que se’t fon.
Maria-Mercè Marçal

blana. indecent la manera com. frívol.
i tota la ronya dels carrers. sota les ungles.
l’ànsia gratant-se les crostes. si almenys
pogués trobar-ho i dir-te. orat i de genolls.
excessiu. idea coagulada. si almenys
pogués trobar-ho i dir-te. la teva blana.
indecent. la manera com frívol. excessiu.
el fals mutisme de moqueta. i ronya.
l’ànsia. claustrofòbia. inventar-se la persiana.
i saber quina paraula. frívol. si almenys
pogués trobar-ho i dir-te. la meva blana.
indecent la manera com. frívol. tanta aigua.
i jo tan poca set. deglutir. sols trobar
la salabror que em dessecava. òxid d’os.
deliri d’articulació. grinyol. orat i de genolls.
de tant de buit. i jo ben orba. per l’urc
de tant de buit. i jo ben orba. per l’urc
de tant de buit. i jo ben orba. per l’urc
de tan de buit. reproductiu. i jo
ben orba. i tu coagulant-te’m. si almenys
pogués trobar-ho i dir-te. blana.
indecent la manera com. oberta de cames i
goteres des del sostre. guiant-me la
nit regalimant des dels balcons. tot sense encert.
goteres des del sostre. l’ànsia dels carrers
bullint-me entre les cames. per l’urc
de tant de buit. canaleres embossades. si almenys
pogués trobar-ho i dir-te. però només
trobo l’ànsia. punt de fuga a l’entrecuix.
toxicitat d’un escorrim. a la paret. sense encert.
desig curull. la teva blana. però jo
tan poca set.

[Dents de polpa, AdiA, 2015]

 

Exorcisme

 

perché anche la malattia ha un senso,
una dismisura, un passo,
anche la malattia è matrice di vita.
Alda Merini

Esbadellà-se’m la matriu com avortant,
escabridada, la còncava promesa vertebrant-se.
Esbalmà-se’m, perbocada, l’el·lipse
esbutxacada d’unes mans furtivament supines.
Esbocinà’s l’ofrena, esvertebrà’s el verb i
esbravà’s l’amniòtica promesa en desclucar-se
      —arc voltejant la corba de la histèria.
Esbadocà-se’m la matriu com avortant,
espoltradora, la còncava promesa replegant-se.
Esgavellà-se’m l’eix precís de rotació,
esconillà-se’m l’esquelet pels punts de fuga,
estremí’s la línia horitzontal i
estiraren-me dels fils que han per nom demència
      —arc voltejant la corba de la histèria.
Esbudellà-se’m la matriu com avortant,
esqueixalada, la còncava promesa retornant-me.
Esponcellà-se’m la florida dins del ventre,
esbardissà’s furtivament el marge.
Escanyellà’s el vol, esbategà’s la vertical i
esbotzà’s el precipici de la insània
      —arc voltejant la corba de la histèria.

[Kalàixnikov, Món de Llibres, 2017]

 

Torn de nit

Dorms i, ni adormit, el crim
no para. Et miro, em sé
distreta i, ni adormits, el crim
no para. Encara menys
si et busco demanant-te
que no paris. I no para i
no s’atura, ni de nit, la roda
oscada.
      Dorms. Rondina
un motoret endins de mi.
Endins de tu. I la roda
oscada de la nit: el crim
no para. El crim treballa.
Mira’m. Dic: t’estimo molt
sincera i, ni estimant-te
no s’atura, ni de nit, la roda
oscada:
      dorm. Dorms
però, ni adormit, el crim
no para: el fum, la màquina.
Somnàmbuls, som ferralla.
Soc la roda assalariada i
tu, adormit, de vora mi
ets un pulmó i vas respirant-la i
no s’atura, ni de nit, la roda
oscada.
      Dorms. Dormo i
veig, pertot, que el crim
no para. Lenta i vegetal hi ha
una malura subterrània. Tot
ho infecta un engranatge: el crim
no para. El crim treballa i
no s’atura, mai de nit, la roda
oscada.

[Inèdit]

 

Sobre la massa mare

 

Pertot, viure s’escampa.

 

via GIPHY

 

L’obligació de l’excessiva vida.

 

via GIPHY

 

[Inèdit, 2019]