Laia Malo és una de les poetes de l’antologia «Massa mare», a cura de Maria Callís i amb la proposta visual de Raquel Tomàs. Per a l’ocasió, ha escollit un metrònom com a objecte per dialogar visualment amb els versos.

 



Raquel Tomàs 

Tres poemes dins de l’antologia Massa mare

 

D’alimentar la criatura amb versos
voldria saber-ne el resultat.
Surten, també, del pit i fan créixer.

[Afollada, 2016]



 

Jo só l’hereva de la ben parlada
però em retallaren —el nom,
i vaig créixer només la que parla.
Si, amb tot el dir, ella no se salvà
dels fuets, dels ganxos, ni la foguera,
si el seu déu pogué tan sols cobrir-li
la dignitat de neu,
a mi, jove insolent, una mort sanguinària
i inclement, m’espera.
La ciclogènesi està anunciada.
Malgrat això, em presentaré a declarar
—voluntària: aquest Amor
no el vull callar, encar
que em surtin corbs negres
no pas coloms, de la boca.

[Venus volta, 2018]

 

ei!
véns?
bull
fang
moll
llis
nu
vols?

fon
mou
prem
tou
sol
cou
més!
gest
dits
risc
prec
sents?
bleix

fang
ulls
buits
veus?
faig
llum
lloc
suc
joc
ball
visc
soc
mag
nat
llot
creus?

dic font dic
dic dents dic
dic zel dic
dic déu dic
dic ei dic ei dic ei dic
dic Zeus dic dic va!

[This is electroverse, JANSKY, 2018]

 

Sobre la massa mare


La meva mare no n’ha fet mai, de pa, però tinc amics que sí. De fet, n’he conegut uns quants, de forners. Del primer, ens en rèiem, perquè nosaltres érem canalla i ell era tot innocència, un pa de quilo beneït; i si ens llevàvem prou d’hora, a l’hivern, passàvem pel forn on treballava i, per la rebotiga, li furtàvem els primers croissants que desenfornava. Anys més tard, quan travessava la selva inclement de l’adolescència, uns amics van comprar un forn del poble que es traspassava. I mentre jo arrancava el ball de la festa major, l’amic forner pastava la massa mare. Una mica abans que trenqués l’alba, i després de passar a fer-se un cubata o dos amb nosaltres, abandonava esgotada i desmanegada la plaça i me n’anava cap al forn on ell, que havia deixat la persiana quatre pams oberta, ja havia transformat la massa mare en panets i coques que estava a punt d’enfornar. Aleshores ens preníem un cafè o una xocolata calenta que jo havia comprat a la caravana de la xurrera, fumàvem, i en pujar el sol dos dits per sobre del turó de Galera, l’amic m’ofrenava amb les primeres delícies que treia del forn.

Era màgia, allò? Sí... Però que n’havia costat, d’esforç i temps, el conjur!

Ara sempre li miro les mans, a l’amic forner. Són unes mans que saben pastar, creadores. Em miro, de la mateixa manera, les de la meva sogra, que mouen i rebreguen i estiren la massa per fer panades, robiols, coca de pebres. I penso que hi ha persones que saben crear coses amb les mans, coses de veres, que alimenten. I em miro les meves i desitjo que tant de bo fer versos, escriure amb les mans, també sigui fer de mare: que assaciï una gana.

 

Biografia


Laia Malo (Berga, 1984) escriu, tradueix i fa música.

Ha publicat 5 llibres de poemes: L’abc de Laia Martinez i Lopez (Documenta Balear, 2009), L’estiu del tonight, tonight (Premi Art Jove. El Gall Ed., 2011), Cançó amb esgarrip i dos poemes (Lleonard Muntaner, Ed., 2015), Afollada (Labreu, 2016) i Venus volta (Lleonard Muntaner, Ed., 2018).

Ha traduït i coeditat els reculls Dels troncs d’oliveres velles (Lleonard Muntaner, Ed., 2013) i Andorra i el poeta (Institut d'Estudis Andorrans, 2016), de Max Voloixin, i l’antologia de poetes siberians 7.516 km (IEB, 2015), del rus; i el poemari Auguris d’innocència, de Patti Smith (Labreu, 2019), de l’anglès.

Amb el projecte de música electrònica Jansky, ha editat tres discs i participat en festivals d’arreu del món. El 2018 va rebre el guardó SUNS Europe al «Millor grup europeu en llengua minoritzada», i el 2019, el Premi Enderrock de la Crítica pel seu tercer disc, This is electroverse.

Viu a Palma, des d’on escriu una columna quinzenal al diari Ara Balears.

  • Donants de veu
  • Poesia dibuixada
  • Massa mare
  • Música de poetes
  • Premi LletrA