Laia Carbonell és una de les poetes de l’antologia «Massa mare», a cura de Maria Callís i amb la proposta visual de Raquel Tomàs. Per a l’ocasió, ha escollit una nina sense cames com a objecte per dialogar visualment amb els versos.

 



Raquel Tomàs 

Tres poemes dins de l’antologia Massa mare

 

Je suis

 


Asseguda a la butaca,
em demanes que em posi els guants.
Làtex enfarinat que unto de crema.
T’arremangues els pantalons
i apareixen els manyocs que tens per cames.
M’assenyales la cicatriu que va deixar l’amputació
i hi aplico la crema:
plus fort, chèrie”.
Pressiono el tros de carn flonja
i trobo l’os que segueixo amanyagant.
I penso en les mans sense guants de làtex
que mai han acariciat aquestes cames.
Tens els ulls tancats i esbufegues.
Després t’arremangues les mànigues
i és el torn dels braços sencers però cansats.
I després vindran les mans
amb els dits garratibats
i els anells daurats.
Merci bien, chèrie.”

[Finlàndia, Galerada, 2015]

 

El suïcidi

 


El suïcidi
no t’ha sortit bé.
La buidada de blísters
t’ha fet caure de la cadira,
i estirada a la catifa
sents la impotència de
l’escarabat de panxa enlaire.
T’arrossegues per terra com un cuc
fins al sofà
on inventem un mecanisme
amb coixins
per passar del terra al sofà
i del sofà a la cadira de rodes.
Em parles d’humiliació
i de ganes de morir.
La resta del dia dorms
mentre rento els teus plats,
frego el teu terra,
estenc la teva roba i
fullejo el teu diari en aquest idioma
que entenc ben poc.

[Finlàndia, Galerada, 2015]

 

Pastís de pastanaga


Has cuinat dos ous ferrats
amb la paella plena de mantega.
T’omples un got de llet
i te’ls menges sense respirar.
Beus tot el got de llet i
a mi em serveixes un te
i pastís de pastanaga amb xocolata blanca.
Comences a estossegar i vomites
els ous amb la mantega i la llet
tot sobre el terra mentre jo
segueixo menjant pastís i bevent te.
Quan acabes, m’aixeco i recullo el vòmit
viscós, barreja de mucositat, mantega, ou i llet.
Per sort encara fa olor de mantega.
C’est a cause de la boulimie.
Je voudrais être maigre
.”

[Finlàndia, Galerada, 2015]

 

Sobre la massa mare


Massa mare fent la bola del tall eixut que inflama la galta. I escup.


 

Biografia


Neix a Barcelona l’1 de març del 1986. Estudia música al Conservatori Municipal de Terrassa i Periodisme i Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona. En acabar els estudis se’n va a viure a Tampere, ciutat situada al sud de Finlàndia, entre els llacs Näsijärvi i Pyhäjär. Després decideix continuar estudiant i cursa el Màster en Comunicació i Cultura a la Universitat de Sevilla. Ara viu a Barcelona i es guanya les garrofes fent comunicació cultural. Per Finlàndia havia obtingut, anteriorment, el segon premi de poesia Joan Duch de Juneda l’any 2013, però l’obra va restar inèdita. Ha escrit el conte infantil La granota blava per a la Fundació ASPASIM, i ha coordinat l’autoedició del llibre coral A les vuit al Raval, sobre l’experiència del 15-M a Terrassa. Els poemes finesos van acompanyats d’obres musicals de diferents temps i gèneres: d’Strauss a The Knife, de Monteverdi a Gardel, d’Edith Piaf a Joan Colomo. «La música, com la poesia —llegim a la solapa de la coberta de Finlàndia—, esdevé una companya fonamental en aquest trajecte cap endins, però també cap enfora, com a eina d’integració i de comunicació amb la societat d’acollida.»

  • Donants de veu
  • Poesia dibuixada
  • Massa mare
  • Música de poetes
  • Premi LletrA