Anna és una de les poetes de l’antologia «Massa mare», a cura de Maria Callís i amb la proposta visual de Raquel Tomàs. Per a l’ocasió, ha escollit una totxana com a objecte per dialogar visualment amb els versos.


Raquel Tomàs 

Tres poemes dins de l’antologia Massa mare

 

29 de juliol II

de les vores del pou ple
en surten parets opaques
que fan creure a una dona
que beu ella sola.
entre paret i paret,
agenollada, només
veu el reflex movedís
del seu rostre en l’aigua.
i beu convençuda que
la seva única xuclada és
la que va buidant el pou.
a la fi quan cau pot veure
amorrades altres dones
abeuradores, tan sols
des de ben al fons.
perquè de totes és ella
l’única que no ha sabut
mantenir-se fora del pou.

(Crossa d’aigua, 2017)

70

que amarga la vida
del catalitzador, que útil.
que descompensada l’empenta
heroica sense lucre.
i tu, amb l’espadat al pit
que en ciment moll va petjar
l’altre; i l’altre, fent l’escala
cap al cel romput de sendes
sense mirar un cop enrere
l’esglaó incòmode amb què
va fregar el vèrtex del foc:
hi ha trampes que enrampen
la cama sencera i perforen,
letals, les venes que desfilen.
 

(Llengua d’àntrax, 2019)

Aniversari

Al marge del passatge hi ha una alzina
d’arrels antigues que ens feia, tenaç,
d’arca i far destre molt abans que al cos
se m’elevessin corbes i en pogués
tocar la branca amb el braç allargat,
molt abans que en pintessis tu l’escorça
o els fruits, que l’imitessis en vinclar-te
com si així el vent et guiés també a tu.
Ni la destral ni l’incendi sotmeten
l’arbre que ens sobreviu i que endins serva
com s’alça el temps contra el nostre fracàs
d’anomenar-lo quan en fem mirall.

Només l’arbre ens sabrà quan ens trobem
sota l’ombra feixuga de la copa
on, frec a frec, ens cruixirem alhora
cedint al so marró d’aquella fulla
que un dia excepcional es deixa caure
i reverbera en el nostre transcórrer,
endins la saba, perseguint el cel.
 

(Inèdit, 2020)

Sobre la massa mare

Mare, quina? Una de sang, el farciment d’òrgans endins. Les altres, damunt la pell hi estampen anys d’història entreteixida com el pa que lent coem contra el desori.
 

Biografia

Anna Gas (Barcelona, 1996) és graduada en Estudis Literaris i en Psicologia. El 2017 va guanyar el 18è Premi Joan Duch de poesia per a joves escriptors amb el poemari Crossa d’Aigua (Fonoll, 2017).

  • Donants de veu
  • Poesia dibuixada
  • Massa mare
  • Música de poetes
  • Premi LletrA