Ets a:

Serra d'Or (1959-...)

Serra d'Or

(Nou diccionari 62 de la literatura catalana)

Revista nascuda l'any 1959 a partir de la fusió amb Germinabit, circular de la Unió Escolania de Montserrat i de la revista Serra d'Or del «Chor montserratí», de la qual prengué el nom (de clara inspiració verdagueriana), amb la voluntat de cercar un mitjà d'expressió que atorgués un lloc plural a les diferents expressions artístiques, literàries, historiogràfiques, polítiques i crítiques de la cultura catalana sota el franquisme.

Sota la protecció de l'abat Escarré, de Montserrat, i a instàncies d'un grup d'universitaris, l'octubre de 1959 sortí el primer número. Aviat formà part de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat i si en començar tingué un tiratge de 1.500 exemplars, actualment arriba als 8.000. La seva tasca ha estat importantíssima per a la represa cultural del país, tot i enllaçant la tradició noucentista amb els moviments més contemporanis.

Entre els membres del seu Consell, hi trobem un gran ventall de noms i personalitats: Antoni Badia i Margarit, Oriol Bohigas, Ramon Bastardes, Sebastià Benet, Josep M. Bricall, Max Cahner, Jordi Carbonell, Josep M. Castellet, Alexandre Cirici, Joan Colomines, Xavier Fàbregas (que substituí Joan Triadú), Joaquim Molas, Miquel Porter i Moix, Antoni de Rosselló, Josep Termes, Francesc Vallverdú i Jordi Ventura, entre d'altres. Des del 1964 fins el 1995 ha estat dirigida pel pare Maur M. Boix, al qual ha substituït Josep M. Massot i Muntaner. D'ençà de 1963 Jordi Sarsanedas n'ha estat redactor en cap, càrrec que ocupa avui dia Marta Nadal. La llista de col·laboradors és extraordinària en tots els camps de la humanística. D'antuvi, la revista donà espai a joves escriptors com ara Montserrat Roig, Baltasar Porcel, Oriol Pi de Cabanyes i Guillem-Jordi Graells. Comptà amb la col·laboració destacada d'aquells escriptors que havien vist interrompuda la seva tasca periodística en català durant la postguerra com per exemple J.V. Foix o Tomàs Garcés.

Al llarg de quaranta anys ha tingut cura de publicar números monogràfics dedicats a diferents intel·lectuals i teòrics dels diversos vessants de la història del pensament i la creació: religió, política, disseny, arquitectura, arts plàstiques, cinema, música, lletres, economia, teatre, etc. Cal esmentar els dossiers dedicats a Pompeu Fabra, Prat de la Riba, Josep Carner, Vidal i Barraquer, Ferran Soldevila, J.V. Foix, Joaquim Torres-Garcia, Salvat-Papasseit i Xavier Montsalvatge. Ha fet balanç del fet català al País Valencià, a les Illes i a la Catalunya Nord així com a l'Alguer, o bé ha plantejat la revisió dels estudis sobre modernisme o noucentisme. Però, a més de la revista pròpiament dita, la col·lecció s'ha vist completada amb la inclusió d'una bibliografia excel·lent (que s'ha anat publicant fins fa ben poc), amb calendaris i amb uns índexs força acurats. A la dècada dels seixanta creà els premis Crítica Serra d'Or que inclouen les modalitats de novel·la, contes, poesia, traducció, literatura juvenil, crítica i teatre.

Els inicis d'una aventura intel·lectual

Marta Nadal

"A partir del mes d'octubre apareixerà la nova revista-circular Serra d'Or (2ª època) mensual format 22x29'5. 32 pàgines. Suma dels esforços desplegats fins avui per Germinàbit i Serra d'Or (...)" Amb aquest anunci, aparegut al número 65 i darrer de Germinàbit -corresponent als mesos d'agost-setembre de 1959 i pensat com a homenatge a Carles Riba, mort pel juliol del mateix any- es donava carta d'identitat a una publicació que, en aquell moment i malgrat els esforços dels monjos i dels intel.lectuals que hi col·laboraven, probablement era inimaginable pensar que podria sobreviure quatre dècades. I no només sobreviure, sinó intervenir amb dignitat i amb una categoria intel·lectual indiscutible dins la història cultural i social del país. Una intervenció que ha situat Serra d'Or en eina de primera mà, per a entendre, construir i reconstruir, divulgar i enriquir el nostre panorama cultural, al moment en què la seva actuació es feia absolutament en solitari. Aquesta seva tasca de suplència, sortosament, s'ha anat resituant i Serra d'Or, amb els anys, ha esdevingut, sense cap més responsabilitat afegida,i segons paraules d'Albert Manent, revista d'"alta cultura de divulgació", objectiu present ja en el seu punt de partida i que ha sabut mantenir fins ara, de manera insubstituïble. Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre la revista Serra d'Or a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/revista/serra-dor-1959-2>

 
   
>>
Poesia dibuixada
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra