Premi Lletra d'Or
La Lletra d'Or és una distinció privada que, des del 1956, premia cada any el millor llibre publicat en llengua catalana durant l'any anterior. Aquest premi va néixer per decisió d'un grup de nou amics lletraferits, els quals es van constituir en jurat i van establir les bases de concessió del guardó. Aquestes bases, que no han estat mai escrites (tal com ho explica Josep Faulí a Vint-i-cinc anys de la Lletra d'Or, Edicions 62, 1980), es poden resumir així:
1. La Lletra d'Or s'adjudicarà cada any al llibre que el jurat consideri el millor dels editats en català durant l'any anterior.
2. L'expressió material del guardó és una phi grega d'orfebreria, símbol de l'equilibri clàssic, obra de Manuel Capdevila.
3. Un autor només pot ser premiat una vegada.
4. Els membres del jurat, l'any en què compleixin els cinquanta, participaran en la concessió del premi per darrera vegada i designaran successor per a les següents.
Els membres del jurat inicial van ser Enric Badosa, Maria Aurèlia Capmany, Josep M. Castellet, Antoni Comas, Fèlix Cucurull, Gonçal Lloveras, Joan Teixidor, Frederic-Pau Verrié i Antoni Vilanova.
La tradició diu que l'editor ha de convidar el jurat i l'autor a un bon sopar en el transcurs del qual un joier de la família Capdevila, els orfebres que han donat forma material a la Lletra, la imposa al guanyador. Així s'ha fet fins ara. Primer va ser Manuel Capdevila, després el seu fill Joaquim i ara, quan aquest ha complert els vint-i-cinc anys de permanència, el seu fill Manuel. Paral·lelament, s'espera que l'editor faci ús i abús del guardó, un guardó modest que ha assolit i conserva, entre els creadors, un remarcable prestigi.
Un projecte després abandonat va ser el de la creació d'una col·lecció per publicar-hi els llibres dels autors guardonats amb la Lletra d'Or. Només hi va aparèixer, el 1960, un llibre que havia de tenir un ressò extraordinari: La pell de brau, de Salvador Espriu.
Vet-ne aquí la relació íntegra, per ordre alfabètic d'autors i amb indicació de l'any de concessió:
Montserrat Abelló, Al cor de les paraules 2003
Ramon d'Abadal, Els primers comtes catalans 1959
Vicent Andrés Estellés, Les pedres de l'àmfora 1975
Maria Àngels Anglada, Sandàlies d'escuma 1986
Clementina Arderiu, És a dir 1960
Miquel Batllori, A través de la història i de la cultura 1980
Josep Benet, Maragall i la Setmana Tràgica 1964
Xavier Benguerel, Appassionata 1984
Joan Daniel Bezsonoff, Una educació francesa 2010
Blai Bonet, El jove 1988
Joan Brossa, Rua de llibres 1981
Jaume Cabré, L'ombra de l'eunuc 1997
Pere Calders, Invasió subtil i altres contes 1979
Josep Carner, Absència 1958
Josep M. Castellet, Els escenaris de la memòria 1989
Alexandre Cirici, L'art català contemporani 1971
Narcís Comadira, En quarantena 1992
Joan Coromines, Lleures i converses d'un filòleg 1972
Lluïsa Cunillé, Après moi, le déluge 2008
Josep Maria Espinàs, A peu per Mallorca 2006
Salvador Espriu, Final del laberint 1956
Gabriel Ferrater, Teoria dels cossos 1967
J.V. Foix, Onze Nadals i un Cap d'Any 1961
Feliu Formosa, Semblança 1987
Joan Fuster, Nosaltres els valencians 1963
Pere Gimferrer, L'espai desert 1978
Julià Guillamon, El dia revolt 2009
Josep Maria Llompart, La capella dels Dolors i altres poemes 1982
Marià Manent, Com un núvol lleuger 1968
Miquel Martí i Pol, El llarg viatge 1977
Joan Francesc Mira, Crítica de la nació pura 1985
Terenci Moix, El sexe dels àngels 1993
Joaquim Molas, Obra crítica I 1996
Empar Moliner, T'estimo si he begut 2005
Quim Monzó, Vuitanta-sis contes 2000
Josep Nadal i Modest Prats, Història de la llengua catalana 1983
Joan Oliver (Pere Quart), Vacances pagades 1962
Josep Palau i Fabre, Estimat Picasso 1998
Sergi Pàmies, Si menges una llimona sense fer ganyotes 2007
Francesc Parcerisas, Triomf del present 1991
Manuel de Pedrolo, Cendra per Martina 1966
Josep Pla, Barcelona 1957
Baltasar Porcel, L'emperador o l'ull del vent 2002
Jordi Puntí, Maletes perdudes 2011
Modest Prats i Josep M. Nadal, Història de la llengua catalana 1983
Carme Riera, Dins el darrer blau 1995
Martí de Riquer, Quinze generacions d'una família catalana 1999
Mercè Rodoreda, Mirall trencat 1976
Xavier Rubert de Ventós, Teoria de la sensibilitat 1969
Jordi Rubió, La cultura catalana, del Renaixement a la Decadència 1965
Jordi Sarsanedas, Fins a un cert punt 1990
Màrius Serra, Verbàlia 2001
Maurici Serrahima, Del passat quan era present 1973
Ramon Solsona, Les hores detingudes 1994
Emili Teixidor, Pa negre 2004
Joan Teixidor, Quan tot es trenca 1970
Joan Vinyoli, I encara les paraules 1974