Ets a:

T'estimo si he begut (2004)

© Jordi Mota

Elogi de l'obra guanyadora,T'estimo si he begut, d'Empar Moliner

Rosa Vergés

En nom de tot el jurat, vull expressar la nostra satisfacció per haver acordat atorgar aquest any la Lletra d'Or a Empar Moliner.

Aquest és un premi d'or pur, en el sentit més simbòlic de la paraula, i representa una tradició de confiança basada en l'aleació entre joieria i literatura, entre lectors, escriptors i editors, d'una manera espontània i sense cap condicionant específic que hagi conformat mai el traç de la lletra. Aquest és un mèrit que, com a jurat canviant, heretem any rera any, i aquest és el testimoni que et passem, Empar, convidant-te a formar part d'aquesta ja llarga llista de cinquanta escriptors que han publicat en català almenys una obra que ens ha permès llegir-la, disfrutar, debatre, sopar junts vàries vegades i emmirallar-nos en la màgia d'un text com si el llibre fos una capseta de joieria i en obrir-la s'hi pogués veure directament el reflex d'aquesta peça d'or, petita i fràgil, que avui tu reps. Una peça expressada amb delicadesa en un disseny propi que acredita la qualitat de tres generacions d'una mateixa família, avi, pare i fill Capdevila. Aprofito una vegada més l'ocasió per felicitar-los i agrair la seva generositat i el seu entusiasme.

És la primera vegada que se'm dóna a mi la confiança de retratar la guanyadora i és un honor. Sàpigues que sento molt respecte per tot el que la Lletra d'Or ha comportat des del primer any que hi he participat fins avui. No sóc cap especialista sobre escriptura, ni faig crítica literaria, així que no he de descobrir del teu text res que no sapigueu expressar molt millor qualsevol dels que seieu en aquesta taula, començant per la mateixa autora.

Per parlar de tu com a escriptora, n'he d'anomenar una altra que he estimat i admirat.

Carmen Martín Gaite viatjava un dia en autobús per Madrid. La passatgera que anava al seu costat, se la va mirar molt sorpresa. No se'n sabia avenir. Després de molt mirar-la, bocabadada, es va atrevir a parlar amb ella.

-¿Usted es Carmen Martín Gaite?

-Sí -va respondre.

-¿La escritora?

-Sí.

-¿La escritora famosa?

-Sí, sí.

-¿Y viaja en autobús, usted que es una escritora tan importante?

-Señora -va respondre amb carácter-, ¿cómo cree usted que podría escribir todo lo que escribo si no viajara en autobús?

Així expressava la seva necessitat d'observar, d'escoltar, d'investigar. De retratar abans d'escriure. Retratar. Com a cineasta comparteixo amb tu, que escrius imatges, una mateixa curiositat.

En el teu llibre T'estimo si he begut hi ha una mirada que és com una fotografía. Duus una càmara a les mans. Retrates i després edites. I el text té un ritme de muntatge extraordinàriament cinematogràfic. L'elecció de cada situació permet aportar alguna cosa al lector tal i com Billy Wilder pretenia fer amb l'espectador. "A l'espectador no se li diu dos i dos són quatre. Que sumi ell." I en aquesta suma hi va el pensar, associar unes coses amb les altres, participar, jugar i descobrir en el que és desconegut, reconèixer-hi, el que és íntim.

Això fas, Empar, en cadascun dels contes, convertint mínúscules situacions irrellevants a la mirada aliena en situacions pròpies, perfectament recognoscibles. I les teves fórmules matemàtiques més que sumes són endevinalles.

Català Roca, un dels millors cronistes de la nostre societat a la postguerra, diu a les seves memòries: "Sóc un observador per naturalesa, un observador de tot i de tothom. Concentro l'atenció en allò que m'interessa, que m'impressiona. Obro la caixa fosca i capto la realitat del moment. Crec que la fotografia s'assembla més, o és més próxima, a la literatura que no a la pintura, tot al contrari del que se sol dir. Per fer una foto no cal dur la càmera. Jo tot allò que veig ho vaig emmagatzemant en el meu cap, en el meu cervell com si d'un ordinador es tractés. El dia que em poso a treballar amb la càmera fotogràfica, ja tinc de seguit tota una sèrie d'elements, de referències, de dades que m'ajuden a fer la feina millor, més ràpida. Les fotografíes no les faig, les capto. Només cal estar preparat per captar-les, en el moment just és clar. Per això també, sempre has de saber de què estàs parlant i com vols explicar-ho." Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre el recull de contes T'estimo si he begut d'Empar Moliner a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/obra/testimo-si-he-begut-2004>

 
   

també t'interessarà...

       
>>
Poesia dibuixada
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra