Ets a:

Empar Moliner

Empar Moliner

Jordi Galves

Tot va començar amb uns llibres. Uns llibres gruixuts i del color de la sang que l'avi d'Empar Moliner (Santa Eulàlia de Ronçana, Vallès Oriental, 1966) anava regalant-li el dia del seu aniversari; a mesura que creixia i afermava la personalitat, va anar rebent cada any un nou volum fins, al capdavall, poder completar tot un prestatge amb la col·lecció del setmanari infantil i juvenil En Patufet (1904-1938). A cals Moliner mai no hi va haver gaire avinentesa per a dispendis ni requisits i, si en aquests casos els fills menuts solen heretar els vestits dels més grans, l'escriptora, en ser l'única noia i la primogènita de sis germans, va iniciar-se en la lectura -de manera gairebé exclusiva- a través d'uns volums de segona mà procedents directament de la llunyana època dels pares dels seus pares. Va ser un luxe insòlit i determinant en la seva formació personal i de dona de lletres. No només perquè aquella publicació havia estat pensada per a uns altres infants i per a un altre país, durant l'època més esplendorosa de la cultura catalana contemporània -la que s'estén des de les acaballes de la Renaixença fins a la derrota del catalanisme polític durant la Guerra Civil Espanyola. Sobretot va ser determinant perquè, ben aviat, Empar Moliner va sentir una forta curiositat per aquella única i desbordant herència familiar, milers i milers de pàgines per a joves i infants que no s'assemblava gens al seu món però encara menys al dels seus pares. El temps dels avis, representat per aquells llibres vells i fascinants com la sang, plens de contes, de relats, de dibuixos i acudits, de facècies i d'endevinalles, de jocs de llenguatge i d'enginy van ser un primer i determinant aprenentatge gràcies a la lectura. Moliner, com tants d'altres, s'entusiasma per la història tradicional d'en Patufet, les aventures d'un nen diminut atrapat, com en el mite de Jonàs, en una digestió monstruosa. No és una casualitat que la literatura de Moliner estigui protagonitzada pels conflictes domèstics i familiars, quotidians i cruels, reiterats i coneguts com el palmell de la mà. Com en el món dels infants, la llar és el territori de les pors salvatges, del canibalisme incestuós, de les frustracions àcides, de les tragèdies sordes de l'individu que es busca a ell mateix confrontat -precisament- amb els éssers estimats, els de casa, els de l'entorn proper. "Patufet, ¿on ets?".

La importància del setmanari En Patufet és clara perquè, per una banda, vincula la literatura de Moliner amb els grans contes tradicionals europeus i amb alguns dels seus adaptadors o nous narradors com els germans Grimm o Hans Christian Andersen i també perquè, per l'altra, ben aviat, li farà conèixer figures de gran categoria de la cultura catalana del primer terç del segle XX com ara Josep Mª Folch i Torres, Cosme Vidal, Joan Llaverias, Gaietà Cornet, Joan Junceda o Josep Carner. El català que utilitza Moliner en la seva escriptura, actual i vivíssim, enormement dúctil -audaç fins i tot- és, naturalment, una creació intuïtiva i personal de l'escriptora, però té les seves fondes arrels en la curiositat pel català del carrer, i alhora, de manera inconfusible, en l'estil, en el català literari -el líric però també l'humorístic- del Patufet, un català molt proper al que utilitzaria el grup de Sabadell, el de Joan Oliver o Francesc Trabal. Un català i una literatura, en definitiva, molt arrapades a la vida i a l'observació atenta de la vida -en cert sentit com passa amb el model de les Pàgines viscudes de Folch i Torres, hereu de la millor escola del costumisme, la que prové de Charles Dickens. Els orígens literaris de Moliner procedeixen de la cultura popular en majúscules, del món menestral de Barcelona, una cultura que també està feta dels valors que fomenten l'esforç, el treball i la superació personals, més enllà de les mancances familiars i les greus situacions, de la duresa de l'entorn. Àgil, nerviosa, amb un gran instint i intel·ligència, Empar Moliner es fa ben aviat càrrec d'ella mateixa, buscarà una dedicació "sense mirar endarrere -com afirma Joan Junceda que ha de ser el treball-, de por de no haver de tornar-me estàtua de sal, com la dona de Lot." Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Empar Moliner a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autora/empar-moliner>

 
   

multimèdia sobre l'autora

més

       
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra
Mestresclass
>>