Ets a:

Els fruits saborosos (1906)

Et in Arcadia Ego. Els fruits saborosos de Josep Carner

Narcís Comadira

La vigília de la Candelera de l'any de gràcia de 1906, és a dir, el primer de febrer, es va acabar d'imprimir, als obradors de Joaquim Horta, un llibret amb només divuit poemes d'extensió més aviat breu que estava destinat a marcar l'inici d'una nova estètica dins la poesia catalana i a assenyalar que alguna cosa estava passant en el si de la cultura catalana en general.

La publicació d'aquest llibret, Els fruits saborosos, a començaments del 1906, indica que les vagorositats modernistes, les seves truculències i les individualitats genials o genialoides ja tenen els dies comptats. Catalunya necessita una altra cosa. Potser necessita menys creativitat aparatosa, moltes vegades simulada, i més solidesa creativa. Sobretot necessita, pel que fa a la literatura, una ordenació de la llengua que la converteixi en una eina capaç de qualsevol escriptura. I necessita, pel que fa a les arts en general, una codificació que les faci avaluables i transmissibles. És a dir, necessita uns instruments sòlids per a crear tradició. El Noucentisme es va proposar aquesta fundació d'una cultura sòlida, moderna i transmissible, d'una cultura catalana seriosa equiparable a les cultures europees més avançades. El 1906 es van donar una sèrie de símptomes que mostraven que alguna cosa començava a passar. I Els fruits saborosos va ser un d'aquests símptomes.

Des de Teòcrit i Virgili a Jacopo Sannazaro, que va escriure un llarg poema amb aquest títol, Arcadia, el 1502, llarga és la tradició literària que va descriure una Arcàdia idíl·lica poblada de pastors, creuada pel riu Alfeu. Però jo em vull fixar en una altra tradició arcàdica, la plàstica o pictòrica, perquè crec que, d'alguna manera, té alguna cosa a veure amb Els fruits saborosos. D'altra part, convé recordar aquí l'origen visual de la paraula "idil·li", que si bé s'ha llegit, des del renaixement, com a "obreta bucòlica o pastoril", etimològicament procedeix d'un diminutiu del grec que vol dir "veure". Per tant, un idil·li seria una "petita visió".

L'Arcàdia entra a l'imaginari català de començaments del segle vint a través del paisatge i les provatures estròfiques clàssiques d'un capellà de Mallorca i a través de les lloances d'un pintor de França fetes per un capellà de Barcelona.

Un pintor com Torres-García en pot tenir prou amb unes imatges i la seva voluntat. Un poeta, a més, necessita un exemple literari.

La pintura classicista de Puvis de Chavannes tenia a França companyia lírica: Jean Moréas, per exemple, simbolista i de l'anomenada école romaine, Albert Samain, també per exemple, del qual Carner n'havia traduït com a mínim, que jo sàpiga, un poema, "J'aime l'aube aux pieds nus qui se coiffe de thym", publicat el febrer del 1902 a la revista Vida, de Girona, poema encara ben simbolista. Samain, més endavant escriptor d'idil·lis classicistes, un dels quals traduït, precisament, per mossèn Costa i Llobera.

Escena idíl·lica, escenari mediterrani, casa blanca, teulat rosa, portal amb un parral, etc. Infants mig despullats, una mare que es diu Lida. Dia clar que embriaga, riure cristal·lí, ventet foll per afegir un punt de joc a la natura. I potser de picardia. Les semblances amb qualsevol dels idil·lis carnerians es fan notar de seguida. Escenaris similars, noms clàssics per als personatges, etc. I, és clar, el vers alexandrí, que és el que predomina a Els fruits saborosos. Però si bé la idea formal d'aquests idil·lis carnerians, el to familiar trasplantat al món clàssic o bé el món clàssic trasplantat a la ruralitat catalana, els alexandrins, fent dístics o quartets rimats, bé poden emmirallar-se en els de Samain (i Carner així ho va reconèixer), l'originalitat carneriana és que Carner escriu tot un llibre amb un sol correlat, els fruits, que pren com metàfora dels seus personatges o d'algunes de les situacions en què es troben. Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Els fruits saborosos de Josep Carner a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/obra/els-fruits-saborosos-1906>

 
   
       
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra
Mestresclass
>>