Ets a:

Misterio de Quanaxhuata (1943)

quanaxhuata1

Del Misterio de Quanaxhuata a El Ben Cofat i l'Altre i L'Ébouriffé

Jaume Subirana

El 24 d'abril de 1947, Armand Obiols escriu a Josep Carner: "Ahir vaig llegir el vostre Misterio de Quanaxhuata que, per una d'aquelles falles de l'instint lamentablement inexplicables i, potser, inexpiables, feia qui-sap-lo-temps que tenia, intocat, sobre la taula mentre recorria els llibres més indigeribles del món. És un pur miracle de cap a cap, una de les coses més rodones, radiants i plenes que heu escrit. Heu fet a Mèxic un present reial. Però mereixereu ésser lapidat si no ens doneu de seguida la versió catalana. El vostre Jonàs té raó quan diu que: 'és fent presents com Déu augmenta sa riquesa' però, fent presents als homes, Déu despulla una mica els seus àngels. I, en aquest cas, `ai las` els àngels som nosaltres."

L'any 1943 Josep Carner, exiliat a Mèxic, hi havia publicat sota el segell d'Ediciones Fronda el Misterio de Quanaxhuata ("unas a modo de escenas, evocadas por una especie de sortilegio suyo"), text escrit en castellà i concebut com a homenatge al país i a la cultura que li donaren acolliment en temps difícils. El gest, però, no fou entès per tothom: al número 1 dels Quaderns de l'exili (setembre 1943) Lluís Ferran de Pol signà un duríssim atac ("Contra l'obra d'en Josep Carner el Misterio de Quanaxhuata") retraient l'ús del castellà vist no com a llengua del país d'acollida sinó dels vencedors de la guerra civil, i argumentant que: "A qui em digui que l'obra `a part d'aquestes consideracions`, és bona, li contestaré que, com més magistral sigui la seva aparença, més greu és el mancament, perquè priva la Pàtria d'una obra necessària en aquests moments. I tal actitud és més de plànyer en un príncep que no en un menestral de les lletres perquè quan els més alts donen fum en comptes de donar llum és quan apareixen les decadències que ja, per a vergonya nostra, hem hagut d'escriure una vegada amb majúscula i com a significativa de tota una època de la nostra història literària."

Ja retornat Carner a Europa i instal·lat a Brussel·les, sabem per una nota manuscrita de l'editor Josep M. Cruzet que a finals de 1949 l'escriptor li oferí a través de Marià Manent una "traducció mejicana" (se suposa que vessada al català) que havia de ser la del Misterio..., i per una carta de Carner a Manent de 8-XI-1949 ("Per cominciare, darei due volumi nuovi. Il primo, Il Mistero, ma che ormai non è piú quello che voi leggesti. È piú conciso, più avvicinato alla tecnica teatrale; certi dialoghi sono stati sopressi, ci sono parecchie novità, e, alla fine, l'azione si snoda in tutt'altro modo. Il secondo volume sarebbe [dicendolo in italiano] Alcuni Alberi") ens assabentem que Carner volia començar la represa editorial de les seves obres precisament amb aquesta versió. L'original, però, no interessà a l'Editorial Selecta. I aquí entra en escena Armand Obiols, interlocutor epistolar de confiança en aquests anys. Només uns mesos després, en una carta de 26-I-1950, Obiols conta a Carner que hi ha en marxa la represa `des de Perpinyà` d'Edicions Proa: "No crec que Queralt aconsegueixi de fer res. Vaig veure Puig i Ferrater la setmana passada. En el fons només el preocupa una cosa: trobar unes quantes persones presentables que li flanquegin la "rentrée". En principi, volia començar la col·lecció amb el primer volum de la seva novel·la. Però Guansé li ha escrit dient-li que seria de doldre que la reaparició de Proa només servís per a publicar els seus llibres amb una llista de col·laboradors a la coberta a tall d'aval. P. i F. em va deixar llegir la carta i em va dir que, ben mirat, potser seria millor començar amb un llibre vostre. Un dia d'aquests us deurà escriure i us demanarà una versió catalana del Misterio. Com a conseller literari sembla que tenen ullat Ramon Xuriguera. No és mala idea. Jo li vaig parlar vagament de l'Unidentat." La comunicació mencionada es degué produir, i a finals d'any, en una altra carta de 13-XII-1950, Obiols escriu a Carner que ja ha rebut el text i l'ha passat a Puig i Ferreter, que aquest li ha lliurat 10.000 francs per a l'autor i li ha sol·licitat un pròleg "per tal de donar més gruix material al llibre i explicar com hi havíeu anat a parar" i que "Marion ja fa temps que té el text francès d'El Ben Cofat...". Sembla, doncs, que tant quan Carner proposà inicialment l'obra a Josep M. Cruzet com quan Armand Obiols li féu de mitjancer amb Puig i Ferreter la versió catalana no estava del tot acabada, i cal subratllar el paper destacat d'Obiols en l'aparició final del text. Continua llegint...

Paraules clau d'aquesta obra

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre l'obra de teatre Misterio de Quanaxhuata de Josep Carner a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/obra/misterio-de-quanaxhuata-1943>

 
   

també t'interessarà...

       
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra
Mestresclass
>>
>>