Ets a:

Els Llibres de l'Óssa Menor

portada

N'han dit...

[...] La col·lecció havia estat fundada per Josep Pedreira l'any 1949. Era un pur acte de servei, l'expressió d'una pura devoció per la poesia, i concretament per la poesia exigent, generosa, d'arrelament i de joiosa novetat. Poeta ell mateix, amb una dilatació tota cèltica de la disponibilitat del seu temps i amb una il·lusió il·luminada, Josep Pedreira treballava amb l'editor i amic seu Janés i Olivé i havia estat qui materialment confegí un extens corpus antològic de poesia catalana que publicà l'editorial Janés l'any 1947, amb totes les dificultats del cas en aquella època, tot i que es vivia un moment de tímid i poc durador desglaç. Tanmateix Pedreira conegué personalment poetes i es donà a conèixer de molts, sempre respectuós i sempre respectat. Les seves connexions de l'hora eren múltiples dins el que hi podia haver: els cercles dels qui feien o intentaven fer revistes o publicacions més o menys de sotamà i destinades a desaparèixer; el moviment entron de la llibreria de les Galeries Laietanes; les sessions i l'organització d'Amics de la Poesia i de "Miramar", activitats de cultura i de política del tot clandestines; els cercles, especialment el literari, de l'Institut Francès; alguns grups de fora de Barcelona i escriptors de diversos nuclis del País Valencià i de les Illes; els caps de brot de l'excursionisme i de l'escoltisme relacionats poc o molt amb els grups polítics nacionalistes i amb els estudiants universitaris que feien poesia, agitació cultural i política i algunes publicacions, etc.; així com tot el que es movia entorn de l'Institut d'Estudis Catalans, per entaforat que fos, les editorials que editaven en català i l'organització dels primers cursos de català i la gent que hi acudia.

Amb totes aquestes relacions, i encara d'altres, i amb la seva dedicació obstinada Josep Pedreira engegà la col·lecció "Óssa Menor" i un premi de poesia del mateix nom. Amb la denominació s'indicava la seva filiació d'admirador fervent de Salvat-Papasseit, un poeta que la postguerra es fa seu; però en la primera publicació sorgeix el nom del poeta del moment: Salvador Espriu. Sense incompatibilitats -imaginades només per comentaristes posteriors i d'esquemes forçats i per la crítica castellanitzada o declaradament hostil de l'època-, sorgia a continuació el Mestre cada vegada menys discutit, el líder vivent i immediat del moment cultural: Carles Riba. L'any 1949 apareix, doncs, Les cançons d'Ariadna de Salvador Espriu, amb la presentació acurada, gairebé luxosa, que volia el temps. Il·lustrava la portada un dibuix de Francesc Espriu, parent del poeta, pintor i militant nacionalista perseguit. Tot plegat un signe i un esdeveniment. Però allò que comptà més és que Josep Pedreira el 1966 havia publicat més de cinquanta volums de la Col·lecció; és l'any en què se'n féu càrrec Edicions Proa. Entre aquells 50 primers volums trobem les primeres edicions de Salvatge cor i Esbós de tres oratoris de Carles Riba, a més de la tercera edició i primera a Barcelona de publicació no-clandestina, de les Elegies de Bierville; la primera edició de Terra de naufragis de Pere Quart i és a dir de Clementina Arderiu, així com la segona edició, primera a Barcelona de les Poesies de Màrius Torres. El Premi acompanya les edicions, però des de l'any 1959 Pedreira li dóna el nom de "Carles Riba".

Les Edicions Proa recollien aquella herència, exemple de fidelitat, rigor i llibertat, i em sembla que hi han estat també fidels. Des del 1966 han aparegut un total de 46 llibres més de la Col·lecció, d'una quarantena de poetes. El Premi "Carles Riba" els ha acompanyat igualment. Un públic s'hi manté fidel: aquell públic que tracta la poesia d'una manera "especial", perquè s'hi sent identificat, potser, amb l'orgull d'escriure en català, aquella gemma rara que portem dins de nosaltres, segons els mots inoblidables de Josep Carner. Les xifres de les Edicions Proa, comptant-hi la resta de títols que són al pla editorial per tot aquest any, donen entre seixanta i setanta mil exemplars de llibres de poesia llançats al carrer a l'acabament del 1978. Una xifra respectable per a una sola font i una prova de com és inextingible el corrent que un dia s'establí entre poesia i societat, dins l'atzarós i dur procés d'identitat de poble i cultura en el qual som i del qual passem ara una fase no tan difícil com d'altres per a cadascú però potser de les més arriscades per a tots. Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre els Llibres de l'Óssa Menor a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/edicio/els-llibres-de-lossa-menor>

 
   
>>
Poesia dibuixada
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra