Ets a:

Josep Pedreira

Josep Pedreira

N'han dit...

J. Pedreira, sobre el qual plana un silenci sepulcral després que la seva col·lecció fos comprada per quatre xavos, a l'efecte d'incloure-la com un fons de prestigi entre els diversos d'una empresa editorial amb pistrincs, fou qui a través de la col·lecció Óssa Menor, per cert un títol perfecte, omplí un buit impagable en el panorama de la poesia vernacla (...). Pedreira, sempre amb un to afable, fou un home premeditadament gris, amagat dins el seu treball, que realitzava amb un gust exquisit tenint cura del més mínim detall i amb una complaença que es notava. En conjunt, el recordo com un home trist o, tal vegada, entristit per les injustícies que li queien al damunt, resumides en el fet que un atasca cultural tan considerable esdevenia un exercici de tenebres, si comptem el reduït nombre de persones que la seguien o valoraven. Habitava en un pis ample, folgat, en el qual es mesclaven l'habitacle amb una ordenada sensació de magatzem que mostrava amb queixes somortes. En alguna de les visites que li vaig fer, en veure els abundantíssims fons que hi restaven, els títols i els noms dels autors, confesso que el cor em féu un salt; per primera vegada vaig capir, sota els efectes d'una impressió fortíssima, que culturalment érem els espectres d'un poble immòbil i vençut.

Felip Cid, Memòries inútils (Catarroja/Barcelona, Afers, 2000)

Josep Pedreira (Barcelona, 1917) fundó varias colecciones y premios de poesía. Dos de sus iniciativas, la cincuentenaria "Els llibres de l'Óssa Menor" y el premio Carles Riba, con cuatro décadas de historia, son todavía prestigiosos puntos de referencia en nuestro páramo cultural. Quiero creer que es así porque han sabido mantener algunas virtudes propias de Pedreira, como el eclecticismo estético y la generosidad. Pedreira no resistió la tentación, tras jubilarse, de ver publicado un poemario propio, "El llibre dels verns" (1985), y dejó inéditos unos esbozos de memorias que tal vez un día vean la luz.

Oriol Izquierdo, "Desde la trastienda", La Vanguardia (06/10/03)

Pedreira ha estat un home cabdal per a la poesia en llengua catalana. Va iniciar els Llibres de l'Óssa Menor, i els Llibres de les Quatre Estacions i va editar, quan allò que calia era gust, tremp i valor civil, en edicions de 300 i 400 exemplars les Antologies poètiques universitàries i autors com ara Carles Riba, Salvador Espriu, Joan Perucho, Rosa Leveroni, Marià Villangómez i un llarguíssim etcètera. Editava per tres raons: perquè li agradava la poesia, perquè li agradaven els llibres, i perquè creia que calia fer-ho (perquè calia que algú ho fes i, tot i que la seva posició no era gens avantatjosa, no s'hi valia a esperar que ho fes algú altre).

Francesc Parcerisas, Avui (02/10/03)

La constel·lació de Josep Pedreira es diu óssa Menor. Va ser el nom escollit pel premi de poesia que va crear amb un entusiasme exemplar. óssa Menor, que en diem també Carro petit per distingir-la del Carro, que és l'altre nom popular que correspon a l'óssa Major (...). Tot plegat forma un conjunt de 210 estels visibles. Serveixen de guia als navegants que transiten per mars tenebrosos. I, en conseqüència, són guia de poetes, també uns altres navegants que es perden sovint en els mars de somni. Josep Pedreira és un poeta i un navegant, i va trobar el seu estel amb un instint admirable. Encara avui el guia en hores de dol i de joia, i no perd mai el nord que li dicta la Polar que presideix el Carro petit. Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Josep Pedreira a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/josep-pedreira>

 
   
       
>>
Poesia dibuixada
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra