Noms propis

Concepció G. Maluquer

Noms propis

Concepció G. Maluquer

N'han dit...

Jo vaig néixer a l'envist d'una carena
quan encara era estiu, però les guilles
ja ensumaven els tords. Feinera l'àvia
perfumava amb codonys la roba blanca
i els dolcíssims arrops. Serventa lenta
es rentava els pits nus dintre la segla
aombrada de joncs. La mare, alta,
però fina de peu, mirava els cingles
tot pensant en la mar. Jo, un plor a l'alba.

Algú va dir de dintre de les portes:
-"Com que és fembra i no val per alts designis,
no és prudent fer conjur amb les estrelles:
la ungirem amb els dons eterns i fàcils
de la terra i del vent. I arribà el taumaturg
de les esquelles, la sentera dels dons i l'home lúcid
que prediu el futur. Bulliren aigües
perfumades d'encens. Dintre les xicres
velles balbes sucaven coca flonja
i es senyaven el front. Com pluja fina
sobre el lli del bressol queien intactes
les paraules i el do (...)

Concepció G. Maluquer, "Currículum vitae"

No hi ha literatura sense antecedents, és a dir, sense influències que es perllonguen. Voluntat d'idioma, consciència històrica de poble, testimoni de circumstància individual o col·lectiva, codificació de batec humà i arruada visionària de futur, són constant que informen universalment l'esperit de creació.

Gosaria dir que la primera cosa que hom adverteix en la poesia de Concepció G. Maluquer és l'existència d'una voluntat de tema simbòlic-ètic, sobretot en el llarg poema La creu dels vents, i també la de La ciutat i les hores, dóna fe d'una poesia que per instint s'afua devers la figuració èpica. S'hi afua només: no s'hi resol, però. Hi ha en ella la simplicitat de la força i un xarbotar de moviment i d'acció de precedents ben concrets en la nostra poesia.

Des dels primers moments sorprèn el fet de trobar-nos davant una poesia que no gemega, sinó que canta, afirma i desprèn una qualitat actuant insòlita. Concretant-nos al poema, els vents tracen sobre una gran urbs -Barcelona- la seva creu immensa i obren llurs boques diferents a un diàleg amb la ciutat jaguda cara el cel.

Agustí Bartra, "La poesia de Concepció Maluquer", pròleg a La creu dels vents

Concepció G. Maluquer

(Nou diccionari 62 de literatura catalana)

Salàs de Pallars, 1914-Barcelona, 2004. Nom literari de Concepció González i Maluquer. Novel·lista i poetessa. Estudià magisteri i resideix a Barcelona. El 1957 guanyà el premi Ciutat de Barcelona amb el poema llarg La creu dels vents (1959), escrit a manera de diàleg entre la ciutat i els quatre vents cardinals. El 1960 publicà un altre recull poètic, La ciutat i les hores, i guanyà el premi Joan Santamaria amb Dues cases, on assajava tècniques narratives com el monòleg interior. A les novel·les curtes Parèntesi (1962) i Què s'ha fet de Pere Cots? (1966) presenta uns personatges d'extracció burgesa o petitburgesa angoixats per la monotonia dels seus esquemes de vida i que intenten de trencar-hi. El mateix tipus de personatges, amb unes preocupacions diferents i una intenció més ambiciosa, són dibuixats a Aigua tèrbola (1967). Amb Gent del sud (1964) i Gent del nord (1971) intentà l'anàlisi de dos fenòmens que han incidit damunt la societat catalana: la immigració i el turisme.