Ets a:

Ferran Torrent

Qui sóc i per què escric

Ferran Torrent

Bé, comencem per la qüestió filosòfica de qui sóc. Jo sóc jo i la meua circumstància. Vostès també, ja ho sé, però ara, segons m'han indicat, he de parlar de mi. La veritat és que jo, en aquesta vida, podia haver exercit de tot tret d'escriptor, o millor dit novel·lista, perquè no em considere escriptor.

No ho tenia previst, això de novel·lista. Jo volia ser cambrer. Crec que podia haver estat un excel·lent cambrer. M'agrada xarrar, fer broma i si molt convé sóc servicial. De fet he passat i passe més temps repenjat als taulells de les cafeteries que no pas al meu despatx.


Escriptor i periodista valencià (Sedaví, 1951)

Per això sóc novel·lista i no escriptor. Els escriptors fan de tot i els novel·listes solament novel·les. Menys feina, més temps lliure.

De manera que sóc una circumstància fortuïta, cosa que està molt bé, perquè no planifique res. Ara, potser sempre he tingut allò que se'n diu dots de novel·lista. M'explicaré: a casa meua jo era el que, davant la xemeneia a les llargues nits d'hivern, o bé sota el porxo en una nit primaveral, assumia la responsabilitat d'entretindre els components de la família, el xai inclòs. Era molt pesat, francament. Hi havia dies que tothom escampava el poll fugint de mi. A més, feia trampa. De vegades plagiava fragments de narracions de Jules Verne, les retocava una mica i les explicava amb una increïble pompositat. Per sort, entre la meua família la lectura no ocupava un lloc preeminent i cap dels membres se n'adonava de la martingala creadora. A casa només coneixien Blasco Ibáñez per les fotos retallades del Mercantil Valenciano.

Certament sóc novel·lista probablement perquè no sé fer res més. No tinc cap ofici (ni ganes). Cambrer és l'únic treball que podria haver dut a terme amb un poc de professionalitat, però no estic frustrat. D'alguna manera ho sóc: xarre pels colzes -en forma de llibre-, faig broma per als lectors -en les narracions- i sóc servicial. Vull dir que lliure el manoscrit si fa no fa en les dates que marca l'editor en el contracte (i també cobre les consumicions). Sóc cambrer, potser per això escric.


N'han dit...


Torrent ha sabut construir un món ficcional propi i inconfusible, que sense trencar les línies mestres ha anat evolucionant novel·la a novel·la. València, amb els seus personatges, transformada pel filtre literari de l'autor, esdevé, si no real, almenys tan creïble com el model viu o més, en paraules de Pilar Rahola: "A partir d'ara la València en la qual creiem és aquesta, la de Butxana, el Penjoll, la Colometa i el Palau del Xulo: perquè la ficció ha superat a bastament allò inconcret i no del tot definible que s'anomena realitat".

Aquesta València recreada per Torrent amb el pes específic ineludible dels submons de la marginalitat acull uns personatges perfectament encaixats i extraordinàriament seductors. Ho ha dit, en comentar la primera novel·la, un altre mestre de la novel·la negra catalana, Jaume Fuster: "La seva gran aportació [...] és la ciutat de València, els personatges s'hi mouen, l'ambient del carrer, dels bars, la vida brava valenciana..." I -ací la crítica és unànime- l'encís de la llengua. Gran part de responsabilitat en l'èxit ininterromput de l'autor arrela en la gràcia i desimboltura dels diàlegs. Àlex Broch ho ha resumit com ningú: "Una llengua força àgil que és rica en expressió popular, enginyosa en la caracterització, ràpida en el diàleg, moderna en l'adjectivació, aguda i divertida en les comparacions". Tot aquest potencial al servei de bastir amb ple èxit des del parlar valencià viu una llengua creïble en boca de qualsevol personatge.
Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Ferran Torrent a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/ferran-torrent>

 
   

multimèdia sobre l'autor

més

       
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra
Mestresclass
>>