Ets a:

L'home que explica el món

Francesc Canosa Farran

En qualsevol moment de la seva vida Eugeni Xammar semblava que ho havia viscut tot. El 1933 el jove periodista Domènec de Bellmunt, durant una llarga entrevista, l'interroga: "Us queda alguna altra il·lusió per realitzar?". I ell contesta: "La primera il·lusió ve a ésser com una premissa. Ja em comprendreu que em convindria, com el pa que em menjo, poder gaudir, amb una certa tranquil·litat, de la meva caseta de l'Ametlla...". Però no va poder ser. Tenia 45 anys i ja havia explicat mig món i encara li quedaven 40 anys de vida per continuar explicant-lo.

Barcelona, 1888 - L'Ametlla del Vallès, 1973. Periodista, diplomàtic de carrera i traductor


Xammar, tant per a la generació de preguerra, com per a la de postguerra, és un nom permanentment admirat. El 1967 a la revista Mirador el crític Joan Triadú escriu: "Eugeni Xammar, personatge totalment llegendari per als qui tenim menys de cinquanta anys, periodista famós i home a qui m'agradaria conèixer". I la llegenda no s'atura. Just un any abans de morir, el 1972, la jove Montserrat Roig l'entrevista per a Serra d'Or i queda captivada per aquell "llop sentimental i escèptic". Però és que gairebé cinquanta anys abans, el 1927, un Josep Pla jove, energètic, apassionat, la deixa anar com mai a la Revista de Catalunya: "En Xammar m'ha ensenyat més que tots els llibres plegats. És l'home més intel·ligent que jo conec, el que té un cop d'ull més segur i un coneixement del món més vast. És, encara, la naturalesa d'home més humana que he tractat, la persona menys primària, el senyor que té la raó més desperta i l'enteniment més clar. No passa dia que no pensi en ell, en el que m'ha dit i, sobretot, en el que m'ha insinuat" (part de la correspondència es troba al llibre Cartes a Josep Pla). El de Llofriu va ser un dels seus grans amics i també qui el va batejar cristal·linament: "superperiodista".

Xammar és de tot: home fet a si mateix, amb "tarannà rodamón", políglota (parla set llengües i n'escriu cinc), amb "esperit observador d'una agudesa extraordinària", ràpid, ben informat, d'escriptura elèctrica. Sempre veia el que havia de passar. Ell és el prototipus de periodista modern. Ell portava escrit a la cara què havia de succeir al planeta. I, és clar, ho explica.

El saltataulells d'una empresa de manufactures de cotó esdevé periodista als 16 anys. És el 1904. Un jove de "cabellera lleonina" debuta al setmanari catalanista La Tralla, una d'aquelles publicacions de combat que es tancaven i obrien d'un dia per un altre: de Tralla en sortirà Metralla. Xammar s'ha fet un nom i una ploma. El periodista Jaume Passarell, company dels primers inicis periodístics, ho va veure de seguida: "era un periodista extremista". Sempre més enllà dels límits. A El Poble Català, el diari que volia aplegar el republicanisme catalanista, ja va començar a enlairar-se amb els seus articles de punxó polític i social: impetuosos, transparents, originals.

Però la Barcelona de Setmana Tràgica de 1909 no lliga amb aquell jove: és, realment, l'any 0 de Xammar. Aquí comença a viure al món. Marxa a Buenos Aires i treballa als diaris La Argentina i El Diario. I d'aquí cap París (de 1910 a 1912) a fer la bohèmia. El 1913 queda seduït per Londres. Farà traduccions, entrarà a la redacció del Manchester Guardian, serà l'home d'El Día Gráfico, "corresponsalejant" amb Julio Camba, Ramiro de Maeztu o Salvador de Madariaga. Tot mentre esclata la Primera Guerra Mundial.
Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Eugeni Xammar a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/eugeni-xammar>

 
   

multimèdia sobre l'autor

més

       

També t'interessarà

       
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra
Mestresclass
>>