Ets a:

Albert Sánchez Piñol

A la recerca del fantàstic

Ponç Puigdevall

La tendència predominant és escriure des de l'analfabetisme literari i sense tenir en compte la llavor immortal de la tradició, però també hi ha qui basa la seva escriptura en els recursos i la potència que ofereix el passat literari. En el seu primer llibre de ficció, L'edat d'or, Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) posava en marxa un repertori d'estructures narratives covades en les fèrtils mines dels contes orals i meravellosos, i el lector agraïa que s'atrevís a perseguir les petges de la veu i els recursos de la memòria sense caure en el parany de fer arqueologia folklòrica. A la seva primera novel·la, La pell freda, Albert Sánchez canvia de registre i el fons que sustenta la trama cal buscar-lo en la mescla de dos camins ben diferents.

D'una banda, s'insereix de ple dins la idea bàsica de l'estètica de Lovecraft, s'intenta fer el dibuix del terror còsmic, de la por entesa com una experiència de l'emoció davant d'unes forces elementals incomprensibles i trasbalsadores que l'home vol explicar-se des d'una consciència obscura i ancestral o des d'una raó insuficient. Desfeta pel pànic, distorsionada pel somni i per l'amenaça del desconegut, la imaginació pot presentar-li mescles inconcebibles de formes vives i realitats deformes que s'acomodin a la tensa expectació de l'instant. El lector de La pell freda té la sensació que Albert Sánchez ha volgut posar en pràctica el que Lovecraft va formular teòricament: "Els nens sempre tindran por a la fosca, i l'adult, amb una ment sensible als impulsos hereditaris, sempre tremolarà quan pensi en els mons insondables i latents d'una vida estranya, que existeixen en els abismes planetaris o que encerclen espantosament el nostre propi globus en unes dimensions malignes que tan sols la mort o la bogeria poden entreveure". El protagonista de La pell freda, un fugitiu de la independència irlandesa que accepta un lloc d'oficial atmosfèric en una illa remota del continent austral, els tres vessants del terror: el setge de formes nauseabundes, intueix l'amplitud del drama còsmic, i ha de lluitar contra el que podria anomenar-se la mossegada a la carn.

El fantàstic i el macabre es complementen amb una altra via argumental clàssica: és el viatge iniciàtic cap a un món de tenebres, és la posada al dia de la peripècia de Marlowe a la recerca de Kurtz. Joseph Conrad, evidentment, és l'altre nom que ressona al fons de La pell freda: el protagonista topa amb Battis Caffó, un nàufrag moral que viu instal·lat enmig de la violència i la paranoia. És gràcies a aquesta línia argumental que la novel·la supera el simple entreteniment de gènere i s'enlaira cap a zones més profundes, cap a l'especulació de caire filosòfic, cap als conflictes d'origen cultural. El que Albert Sánchez revisa, al capdavall, és un dels aspectes latents al darrere de l'obra sencera de Conrad, la relació conflictiva entre el poder occidental de la metròpoli i el bon salvatge que habita a la colònia, els murs morals que els separa i la impossibilitat d'entendre's de manera safisfactòria: "Mai no som infinitament lluny d'aquells que odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai serem absolutament a prop d'aquells que estimem. Quan em vaig embarcar ja coneixia aquest principi atroç".

Més enllà de la voluntat d'aprofitar el que ofereix la tradició, més enllà del gust de poder rellegir des d'una òptica actual dos arguments de sempre, La pell freda és una novel·la que basa el seu poder de persuasió en la força descriptiva i en el plaer de narrar aventures: no costa gaire imaginar-se la bona estona que l'autor devia passar quan s'inventava la fesomia dels monstres que assetgen el protagonista, o quan creava les relacions demencials entre els dos habitants de l'illa. No costa gaire imaginar-s'ho perquè el lector també n'obté un goig semblant, el goig de llegir una novel·la ben construïda, ben escrita i ben narrada, i que aconsegueix retornar la il·lusió de l'aventura. Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Albert Sánchez Piñol a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/albert-sanchez-pinyol>

 
   

multimèdia sobre l'autor

més

       
       
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra
Mestresclass
>>