JORDI SARSANEDAS (1924-2006)
L'autor a LletrA |
Multimèdia sobre l'autor |
L'autor 2.0 |
Nota biogràfica
Fins a un cert punt
-
- AMB MANS DE BONS AMICS ESCRIC AIXÒ
- Jo sóc amb tu, i amb tu, i amb tu.
- Junts hem alçat la gran ciutat de fusta
- per al foc més clar d'aquest amor
- on llegeixen la història.
- I parlo de demà com d'un passat
- tot sec, tot esmollat, tot cendres.
- Amb mans de bons amics escric això,
- amb ulls de bons amics he mirat les muntanyes
- i la ciutat que em pobla.
- I manllevo el captaire i manllevo la porta.
- Et deixo (això, si vols,
- si et fa servei)
- restes de joventut mal esmerçada
- i un gust per al vent clar i el vi vermell.
- EN UNA PRIMERA COMUNIÓ
- Com peix cua-lluent entre palets i aigües,
- des d'ara, i sempre, tornar fins a la mort,
- tornar per cada pas i cada gest que es tanca
- fins el nombre feliç dels que moren a l'alba.
- ENDREÇA A B.
- Aquella felicitat,
- i la ferida.
- Aquest goig assassinat,
- per sempre més ferida.
- I el goig tan alt,
- encara i encara.
- A ALGUNS QUE S'ESTRANYEN DE NOSALTRES
- Nobles i bells senyors inconscients feliços
- multiplicats cofois entre els miralls
- d'Aranjuez o Versalles,
- per gala coronats de barretina
- frígia,
- oh jacobins beats i gaditans metòdics,
- ben satisfets i grassos en esperit,
- us conec el rebuf quan ens trobeu
- arbre torçat, mesell, tan obstinat a viure,
- en un racó molest
- del racional jardí geopolític.
- I què hi farem, si som el poble-nosa,
- si el món, almenys aquí, es refusa a assemblar-se
- a la imatge que en fa el vostre desig?
- No heu d'esperar que presentem excuses.
Altres poemes
-
- PETIT MONUMENT A JOAN SALVAT-PAPASSEIT
- Planerament invoco el teu fantasma
- amb mots planers dels versos que ens deixares
- quan caigueres al clot de la teva esperança.
- No per inflar els meus d'una noble bufera
- et dic de tu, sinó com als companys.
- Sóc vell com la teva mort,
- sóc jove com la teva vida.
- Un mestre, tu no ho ets. Els doctes (reverència!)
- t'assenyalen vergonyes amb les busques d'acer,
- i qui els contradiria?
- Però vares donar una llum a la gent,
- però vares tocar-la d'una llum a la cara
- que s'ha fet veritat,
- i la nostra ciutat
- no fóra ben bé la d'ara,
- si no haguessis parlat dels carrers de l'esclat
- del bon dia que fa,
- de l'encant de les feines.
- Fa anys que vas morir. I ara estic content
- del teu fantasma jove.
- Així puc anar amb tu sense cap compliment
- pels camins i els treballs d'aquesta primavera
- que és la vida i la mort eternament.
- El rovell s'ha menjat l'esfera del cafè
- que l'adroguer voltava, i el foc de Sant Joan
- els grans cistells de vímet.
- Passen cotxes enormes com vaixells de platxeri
- i d'altres menudets com esclops d'alumini.
- Al port hi ha noves llums, de nit, i dues torres
- de ferro.
- Ja són velles, les torres, ja cauen.
- Fa tant que tu ets mort, i han passat tantes coses!
- Però encara
- que l'irradiador del port tingui ara radar,
- són iguals les gavines,
- i els vestits lluminosos de les noies d'estiu,
- i els besos a la gorja,
- i els colors de les hores que llisquen pels carrers,
- i el groc de les taronges,
- i tu que amb nosaltres veus
- com és bo tot:
- i la Vida
- i la Mort.