Ets a:

Qui sóc i per què escric

Un bon dia de 1947 em vaig trobar escrivint. Naturalment ja feia molts anys que havia après de lletra, pels camins traçats per Maria Montessori, si cal la precisió. Però aquell dia que dic, jo, amb més alegre naturalitat i engrescament que no ambició declarada, entrava al joc de la vida literària, tanmateix sentit com a radicalment seriós.

Els poemes que aleshores vaig escriure i que més endavant publicaria al meu primer llibre, A trenc de sorra, foren exposats, manuscrits amb tinta xinesa en fulls de paper de dibuix, a la galeria Pictòria, juntament amb obres -pintures, escultures- dels meus companys amb els quals fèiem així la presentació d'un Grup dels Vuit -i a la policia no li va pas agradar, perquè en aquell temps no els agradava que la gent fes grups-. Trobo oportú d'esmentar-ho aquí: sempre m'he sentit a frec de les arts plàstiques, i no únicament perquè m'hi hagués avesat el meu pare, que fou un dels introductors a Catalunya de l'art de l'urushi, la laca japonesa, ni perquè la meva dona, Núria Picas, sigui pintora.

Que a vint-i-un anys jo em trobés escrivint no havia d'ésser gaire sorprenent. Hi havia estat preparat. Havia tingut la sort d'anar a una escola que ens posava a les mans els llibres de la Protectora i on el clima permetia que les lectures fossin fetes de bona fe, i també la sort que a casa hi hagués llibres: la "Bernat Metge", "Els nostres clàssics", volums de la "Biblioteca literària", de la "Biblioteca catalana", els llibres taronja de la Proa... I poesia: una mica de Carner, Sagarra, Salvat-Papasseit, Verdaguer... Vaig llegir molt, tumultuosament, de tot, barrejant títols de la manera més injustificable -Jules Verne i Dostoievski, Folch i Torres i Aldous Huxley- però, ho vull creure, atenyent en cada lectura un cert nivell d'aprofitament, més alt o més baix, encara que fos baixíssim. I quan l'exili em féu entrar a l'ensenyament francès, les "explicacions de textos" van fer que hagi d'agrair a un parell o tres de bons professors Villon, Ronsard, Baudelaire, Apollinaire, Gérard de Nerval... Bé cal suposar que, en algun o en alguns moments d'aquesta educació, a Catalunya o a França, jo devia sentir el cop d'esperó que ens ha quedat reflectit en la frase Anch'io son pittore. D'altra banda és prou evident que els encàrrecs de redacció escolar -narració, dissertation- acceptats amb bona fe, havien constituït un element d'aprenentatge no totalment desdenyable.

Així, doncs, m'havia trobat escrivint. D'aquells primers poemes -molt naturalment, molt suaument, si em puc fiar del record que tinc de la manera com ho vaig viure, sense notar cap canvi en l'actitud d'escriure- van venir uns textos, uns relats que vaig batejar Mites. La tria d'aquest nom, em va semblar que la justificava posant a la solapa del volum de la primera edició, que em va tocar de redactar, un parell de frases que havia trobat en un article de Partisan Review, quan molts d'aquells textos ja eren escrits: "El mite és principalment aquella mena de literatura en la qual els personatges i els fets tenen al voltant seu una aura de rara i prodigiosa significació". "Són a mig camí entre el somni i la literatura no-mítica". De fet, per exigència dels editors, el volum anava completat amb narracions d'un tipus ben diferent, la qual cosa em va valer que un crític em qualifiqués d'"escritor bicéfalo".

En aquella època vaig incorporar-me a la redacció d'Ariel. D'aleshores ençà he continuat escrivint: la poesia que fa pocs anys vaig recollir en el volum Fins a un cert punt, llibres de contes, un parell de novel·les, articles dispersos, no gaires... I potser val la pena d'esmentar les traduccions, d'algunes de les quals puc dir que són del tot sinceres. Algun cop he fet servir els pseudònims Emili Xerta i Joan Salou. Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Jordi Sarsanedas a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/jordi-sarsanedas>

 
   

multimèdia sobre l'autor

més

       
       
>>
Poesia dibuixada
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra