JOSEP MARIA DE SAGARRA (1894-1961)

RECORD DE SOLSONA

Fa una lluna clara i una nit serena.

Jo m'estic a la Plaça de Sant Joan;

damunt les finestres cau la lluna plena,

cau damunt la pica que la fa brillant.

Aquesta plaça és tota recollida,

tan aquietadora i tan suau,

que sembla un replanet d'una altra vida

on s'anés a abeurar-hi un glop de pau.

Jo so sé pas per què jo aquí voldria

estar-hi llarga estona quietament,

amb una noia sols per companyia

sens besar-la ni dir-li cap lament.

Veure el tresor que d'aquí estant s'obira

sense esflorar-li el seu cabell gentil,

sols sentir-la a la vora com respira ...

I respirar aquest aire tan tranquil.

CANÇÓ DE SUBURBI

M'estimo l'horta escanyolida

que de la fàbrica es ressent,

i em plau voltar la meva vida

d'aquest paisatge indiferent.

I em plau l'estona virolada:

gent d'amanida i berenar.

Una donzella espitregada

i una cançó que fa plorar.

I l'home humil que a l'aire ensenya

un front valent i un ull esclau,

i va amb la gorra i l'espardenya

i el farcellet i el vestit blau.

Aquí jo veig que el món se m'obre

fred i terrible com la mort.

I és tan mesquina i és tan pobra

la campaneta del meu cor!

Dels llagoters fuig la corrua

i en el meu rostre no hi ha vel

i em puc mirar l'ànima nua

sense cap mica de recel.

Estimo l'horta desolada;

el presseguer ensopit quees mor,

i l'arengada platejada,

porró de sang, tomàquet d'or.

Jo vaig seguint la vostra dèria,

homes estranys de bones dents,

que tornareu a la misèria

una miqueta més contents!

Durin els mals, durin les penes,

llàgrima, rosa, perla i bes.

Duri aquest cor i aquestes venes,

duri aquest ull que no veu res.

Vestit encès que el goig estripa,

dansa per mi! Home lleial,

vine, fumem la nostra pipa

damunt de l'herba virginal.

Digue'm les vives meravelles

del teu treball, del teu turment.

Sota el concert de les estrelles,

anem fumant tranquil.lament.

VINYES VERDES

Vinyes verdes vora el mar:

ara que el vent no remuga,

us feu més verdes, i encar

teniu la fulla poruga,

vinyes verdes vora el mar.

Vinyes verdes del coster:

sou més fines que l'userda.

Verd vora el blau mariner,

vinyes amb la fruita verda,

vinyes verdes del coster.

Vinyes verdes, dolç repòs

vora la vela que passa;

cap al mar blinqueu el cos

sense decantar-vos massa,

vinyes verdes, dolç repòs.

Vinyes verdes, soledat

del verd en l'hora calenta.

Raïm i cep retallat

damunt la terra lluenta;

vinyes verdes, soledat.

Vinyes que dieu adéu

al llagut i a la gavina

i el fi serrellet de neu

que ara neix i que ara fina ...

Vinyes que dieu adéu!

Vinyes verdes del meu cor ...

Dins del cep s'adorm la tarda,

raïm negre, pàmpol d'or,

aigua, penyal i basarda.

Vinyes verdes del meu cor ...

Vinyes verdes vora el mar,

verdes a punta de dia,

verd suau de cap al tard ...

Feu-nos sempre companyia,

vinyes verdes vora el mar!

A UNA NOVA AMIGA

Avui només de nostra coneixença

tinc el cor fresc com el celler del mas,

i tota la meva ànima s'agença

d'haver-te dut recolzadeta al braç.

La tarda m'ha sigut traïdora i breu,

més la llum era viva.

Dins de l'ordi pregava el pregadéu,

a la figuera s'ha aturat la griva.

I jo sentia una molt gran paor

de veure els ulls que feies i la cara...

¿Ai, fina pal.lidesa de l'amor,

que no sap si ha d'ésser amor encara!

CANÇÓ DE PLUJA

No sents, cor meu, quina pluja més fina ?

Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son...

Hi ha dues perles a la teranyina,

quina conversa la pluja i la font!

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

Canten les gotes damunt la teulada,

ploren les gotes damunt del replà...

Gotes de pluja, gardènia que es bada...

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

¿No sents, cor meu, quina pau més divina,

amb la música dels núvols desfets?

Pluja de nit, delicada veïna,

dentetes d'aigua en els vidres quiets...

No sents, cor meu, quina pau més divina?

¿No sents, cor meu, que la pena se'n va,

dintre aquest plor de la pluja nocturna,

i les estrelles somriuen enllà?

Enllà somriu un mantell tot espurna...

No sents, cor meu, que la pena se'n va?

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

No sents, cor meu, quina pau més divina?

No sents, cor meu, que la pena se'n va?

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

---