Aquesta nota biogràfica ha estat elaborada per Mercè Rodriguez
Més informació Josep Maria de Sagarra
Josep Maria de Sagarra va néixer a Barcelona l'any 1894 i va morir el 1961. Va estudiar Dret i la carrera diplomàtica. La seva activitat literària fou molt variada : cultivà la poesia, el teatre, la novel.la, la prosa narrativa i el periodisme.
Sagarra és un autor d'estil força independent; mai no va participar dels afanys culturalistes del Noucentisme. La seva poesia és gairebé sempre subjectiva, i l'expressió, acolorida, i, sovint, barroca. A l'espontaneïtat del sentiment afegeix una abundor verbal característica, inconfusible. Els temes que li serveixen d'inspiració són molt diversos : van des de l'exaltació lírica de la natura fins a descripcions prosaiques i realistes, a vegades, gairebé barroeres.
És l'únic poeta, després de Joan Maragall, que ha arribat àmpliament al gran públic. No més petit és el seu èxit com a dramaturg. Josep Maria de Sagarra ha estat, indubtablement, l'autor dramàtic més popular de la postguerra.
En la seva producció poètica, hem de distingir dos tipus d'obres : les de caire líric i les èpiques. Entre les primeres, cal destacar les Cançons d'abril i novembre les Cançons de rem i de vela i Àncores i estrelles.
Les composicions de caire èpic glossen temes com els de Joan de l'Ós, El mal caçador o El comte Arnau. Són temes populars que Sagarra sap tractar amb una gran força dscriptiva i amb un llenguatge molt expressiu, a vegades, però, excessivament barroc.
També són dignes d'esment el bell Poema de Nadal i l'extensíssim poema Montserrat.
I així mateix les traduccions, especialment en vers, una de les més conegudes i valuoses de les quals és la que féu de la Divina comèdia.
La producció dramàtica de Sagarra havia començat amb una forta influència d'autors com Ibsen i D'Annunzio, molt del gust dels modernistes. Deriva després cap a un caient satíric, amb obres com Les llàgrimes d'Angelina i L'estudiant de Vic. Però Sagarra assoleix la màxima qualitat teatral quan adopta un estil influït per Shakespeare. del qual traduí tota l'obra. En aquesta línia, que fou la definitiva, cal situar obres com La filla del Carmesí, una de les més reeixides, i L'hostal de la Glòria.
Sagarra fou, encara, un notable narrador i periodista. Destaca la seva novel.la Vida privada. Com a prosa descriptiva cal esmentar Els ocells amics, on s'esplaia en el que fou una gran afecció seva.