AGUSTÍ BARTRA (1908-1982)
L'autor a LletrA | Multimèdia sobre l'autor | L'autor 2.0
Poemes d'Agustí Bartra interpretats per Miquel Pujadó
-
-
- Quan de mi, finalment, sols quedaran les lletres
- posades com ocells damunt els cables tensos
- dels esperits fidels als himnes de la vida,
- un martell plorarà per la llum apagada.
- El dia portarà corones de mimoses.
- Potser hi haurà perdó en la mar que no calla.
- El sol tindrà a la boca la seva sempreviva
- i noves veus diran l'alegria de l'aigua.
- Els vent devastarà el fanal i l'estàtua.
- Els estius lluiran les seves bruses grogues
- i el bastó blanc del cec sonarà als carrers grisos.
- Entre les roques aspres i als boscos de les ànimes,
- Orfeu seduirà les anònimes bèsties.
- Vindran els plenilunis a fer fremir les verges
- que esperaran l'amor entre els grills i l'acàcia.
- Jo ja no tindré rostre. A mes oïdes d'herba,
- el temps farà dringar un cascavell d'estrelles ...
- EL NOU DIA
- Sí, hom veurà més enllà d'aquestes estrelles taciturnes,
- més enllà d'aquesta llarga nit de mans crispades,
- per damunt els meandres de sang i foc,
- per damunt els munts de runes fumejants i tenebres xopes de llàgrimes,
- per damunt el dolor dels vius i dels morts,
- aixecar-se la màgica claror precursora.
- Vindrà enmig del gran silenci de tots,
- d'un gran silenci inefable de sang aturada i d'ala que s'allarga.
- Vindrà lentament com una llum coronada de somnis naixents i d'innocències porugues,
- com una plenamar de tremolosa placidesa i d'escumes de pures nostàlgies,
- com un bressol curull d'astres recents, d'aigües immòbils d'estupors i d'aurores boreals exànimes.
- Pujarà al món com una saba calenta amb anhels celestes.
- Les aloses es perdran a l'infinit emportant-se les darreres angoixes,
- les neus eternes dels cims es fondran per fer-se abraçada d'ample riu,
- de sobte els perfils dels homes tornaran a ésser humans i familiars
- i cada ànima serà un íntim repicar d'hosannes.
- I a frec encara del record de la finida grandesa heroica del martiri
- - espetec de banderes, nervis de clarins, terra a la boca i negres les mans -
- els mateixos pensaments faran transparents els fronts i amples els somriures.
- Pàtria Nova! Gegant de ferro i de pètals que acabes d'obrir els ulls al teu destí d'escumes i palmeres,
- homèrica meravella que sorgeixes de la visió i el suplici dels que t'han volgut amb l'intel.lecte i amb les venes,
- cor flamejant que rodoles pel glaciar d'una Europa pusil.lànime i bàrbara:
- quin alè de volcà florit et gronxa? Quina tèbia cascada de vellut t'agombola?
- Et redreces al centre de la història viva de la Humanitat com una imatge de bellesa eternal,
- amb el geni vindicatiu d'unes races el fecund dolor de les quals grava el seu perfil damunt el granit de la Immortalitat.
- Pàtria Nova! Els teus fills predilectes han eixamplat els àmbits dels teus futurs,
- han fet rectilínies i infinites les teves rutes.
- Comences a caminar pel Tiberíades de la Victòria amb una tristesa majestuosa.
- Et saluden des dels fons dels segles tota la bondat i amor de la terra.
- A MOLTS LLOCS D'AQUEST MÓN ...
- A molts llocs d'aquest món hi ha grans espais de blat madur
- amb cels on les cançons tenen un joiós vol segur.
- A molts llocs d'aquest món el dia cau com una poma
- - que l'arbre de la nit ha madurat - de llum i aroma.
- A molts llocs d'aquest món hi ha torres negres d'anys i pluja
- amb campanes immòbils que escolten tota veu que puja.
- A molts llocs d'aquest món l'amor triomfa amb ses corones,
- i els mars alcen, tranquils, la joia blanca de ses ones.
- A molts llocs d'aquest món les hores van trenant sa dansa
- de tombes i bressols amb peu lleuger que mai no es cansa.
- A molts llocs d'aquest món, blat, cançons, fulles i campanes,
- amor, bressols i tombes ... Oh cor feixuc, què més demanes?