|
Si no pots visualitzar correctament aquesta publicació, clica aquí |
|
|
|
|
|
|
|
| | | | | | et suggereix aquest article | Plantem cara | | Joan Solà Avui (28/12/2006) | | Un text de fa cinc anys que, dissortadament, avui continua sent de plena actualitat: «Qui intenta destruir la llengua d’un poble és un enemic d’aquest poble. Tots els governs espanyols han sigut enemics nostres: durant segles i sense treva han intentat destruir la nostra llengua...» | | Llegeix aquest article |
| | |
| | | | | | | | | | |
| |
| | | | et recomana el vídeo | Com es feien els llibres (fins fa no gaire) | | YouTube | | | | «He sentit l’olor del plom i de l’antimoni i he tornat a notar el gust fred del metall a la gola i he evocat el so de les ratlles en dipositar-se al caixetí. L’aroma agra de la tinta de les proves, humides, no el millora el tonner més sofisticat... He seguit el recorregut dels galerins fins a la compaginació i m’he traslladat a tantes i tantes caixes conegudes (i disfrutades, com un nen disfruta en veure trenets de joguina en moviment): Impremta Juvenil, amb l’inoblidable Ciuró, mestre de caixistes; l’Ariel, amb el gran Adolf Picó (sí, l’oncle del meteoròleg); Talleres Gráficos Hispano-Americanos, amb el Reixach, tipògraf complet: caixista, marcador –1000 fulls a l’hora– ¡a mà!, i maquinista, tant de Minerva com de qualsevol plana (això sí, sempre Tipografia, amb majúscules ("aquesta modernitat de l’offset no s’hi pot comparar..." deia el 1961); Gráficas Diamante i els Rafael’s, pare i fill... i tants i tants altres...» (Jordi Sánchez, tècnic d’arts gràfiques) | | Mira aquest vídeo |
| | |
| | | | | | |
| |
|
| | |
|
|
|
|
|