|
Si no pots visualitzar correctament aquesta publicació, clica aquí |
|
|
|
|
|
|
|
| | | | | | et suggereix escoltar | Tornarem | | Tomàs de los Santos i Borja Penalba | | El 2014 Tomàs de los Santos i Borja Penalba van gravar un CD enlluernador amb el títol Dones i dons. Hi havia cançons tan magnífiques –unes cançons que celebren l’amor, o els amors, amb alegria i sense embuts- com “Leire Llei” o “Les rutes del teu cos”. L’acoblament tan reeixit entre lletra i música, i la qualitat de totes dues, cridaven molt l’atenció. La darrera cançó del CD és “Tornarem”, una composició emocionant i èpica, que comença així: “Baixarem des d’Elx i els Ports/ d’Ontinyent, des de Mequinensa i Maó./ Baixarem des de Perpinyà. / Baixarem de La Seu d’Urgell i el Besòs. / Baixarem nus i sense por.” Amb un crescendo que fa estremir, és un com un himne, un cant a la llibertat i a la redescoberta alliberadora del poble que som: “Tornarem i en serem milions... i serà poble el nostre nom”. Val a dir que Borja Penalba és un músic de vàlua i Tomàs de los Santos un compositor i intèrpret que si no el coneixeu, us el recomano de cor. La lletra i la música de “Tornarem” és de Tomàs de los Santos, que darrerament fa duo amb Mireia Vives, un altre valor en alça, en concerts i actuacions. Fa molt poc, el 2016, Tomàs de los Santos ha publicat el CD Segona mà, que pot ser una altra descoberta, una mostra de la força i la creativitat dels nostres cantants. | | escolta aquesta cançó |
| | |
| | | | | | et proposa visitar | Eurozine | | Una important xarxa de revistes culturals d'Europa | | Eurozine té base a Viena i és un organisme que rep ajudes públiques tant del municipi de Viena i d’altres institucions austríaques com de la Unió Europea. Fa ja anys que funciona i és un portal de les revistes culturals europees, és a dir, de les revistes que enriqueixen el debat i l’esfera pública del continent, més enllà dels reductes acadèmics, perquè s’adrecen a la polis, a la ciutadania, com una prolongació del projecte il·lustrat. Hi trobareu molta informació i articles en obert sobre els temes més candents del nostre temps, sobre els debats de caire social, polític i d’idees que més poden interessar. La intenció de fons n’és la creació d’una opinió pública europea, i per això connecta, més enllà de diferències de tota mena, els nuclis de debat cultural a escala del continent: del nord al sud, de l’est a l’oest. La revista L’Espill és membre d’aquesta xarxa cultural. | | accedeix a aquest portal |
| | |
| | | | | | |
| |
| | | | et recomana veure | Ser Joan Fuster, el documental | | Càtedra Joan Fuster - Universitat de València | | | | Com van veure Joan Fuster els seus contemporanis? A través d’entrevistes amb una gran quantitat d’amics i coneguts de Fuster, en aquest documental es viu en directe l’impacte d’un pensador, d’un intel·lectual, que no va deixar indiferent ningú i que va marcar l’esdevenir cultural (i d’alguna manera polític) del País Valencià i de la resta de Països Catalans al llarg de la segona meitat del segle XX. El debat sobre el gran llegat cultural de Fuster, més enllà de les concrecions o les frustracions de les aspiracions en l’àmbit institucional, és obert, quan fa 25 anys de la seua mort. En aquest documental realitzat pel Taller d’Audiovisuals de la Universitat de València, hi trobem les veus de gent tan diversa com Josep Iborra, Doro Balaguer, Andreu Alfaro, Albert Manent, Max Cahner, Josep Maria Castellet, Josep Fontana, Raimon, Lluís Llach, Lola Badia, Antoni Seva o Enric Sòria, entre molts altres. L’editorial de la Universitat de València publicà a més la transcripció íntegra de les entrevistes, un total de 33 “visions sobre l’escriptor” en un llibre amb el mateix títol: Ser Joan Fuster (PUV, 2008). Un document de primera mà que ens apropa a la personalitat i l’obra de Joan Fuster. | | mira aquest documental |
| | |
| | | | | | |
| |
|
| | |
|
|
|
|
|