|
Si no pots visualitzar correctament aquesta publicació, clica aquí |
|
|
|
|
|
|
|
| | | | | | et proposa escoltar | Roger Mas i la Cobla Sant Jordi | | M'agraden molt les sardanes, el so de la tenora, el tible, el flabiol m'evoquen estones de festa major i d'estiu. Trobo impressionant com Roger Mas s'atreveix a barrejar el so de la cobla amb cançons com "La bien pagá", "L'àguila negra". I també la seva versió de "La Santa Espina", que aborda sense manies i amb naturalitat, em sembla que sense patriotisme i amb desvergonyiment. | | Escolta aquestes peces |
| | |
| | | | | | et suggereix llegir | Type-ø-tones | | Les noves tecnologies que estan canviant les maneres de llegir no s'escapen (o no s'haurien d'escapar) de la tradició tan ben exemplificada per Type-ø-tones.
Quan vaig començar al món editorial, l'any 1994 a Columna, vaig tenir la sort immensa de poder viure una pràctica artesanal que llavors ja era molt residual: la composició de textos en plom de la col·lecció de poesia "Àuria", que dirigia Àlex Susanna i que comptava amb el luxe de la vigilància de Josep M. Pujol. Pujol, que va morir fa poc, era un dels experts més grans i generosos en l'àmbit de l'ortotipografia. Amb els seus consells i els de l'escriptor Jordi Puntí, que llavors treballava a l'editorial, vaig aprendre les beceroles d'una disciplina sense la qual tots els textos són pitjors.
Avui, malauradament, sovint ens trobem que qualsevol amb un Mac es veu amb cor de compondre un text. Per sort, hi ha grans cases de fotocomposició, com Víctor Igual, per exemple, que cuiden el text amb professionalitat artesanal. Recomano aquest link sobre els Type-ø-tones perquè el trobo estimulant i innovador. El vaig conèixer a través de la feina d'Enric Jardí, un dels grans experts de la composició tipogràfica, i que m'agrada especialment pel seu equilibri entre lo clàssic i lo modern. És autor d'un llibret deliciós, Veintidós cosas que nunca debes hacer con las letras (que algunos tipógrafos nunca te dirán), publicat per Actar el 2007. | | Accedeix a aquesta web |
| | |
| |
| |
| | | | et recomana el vídeo | Una jornada particular | | Ettore Scola YouTube | | | | 1977, amb Sofia Loren i Marcelo Mastroianni. M'hauria agradat poder "reveure" la versió teatral que van protagonitzar la gran Anna Lizaran, morta recentment, i Josep M. Flotats, l'any 1984, al Paral·lel. Va ser la primera vegada que vaig veure aquesta obra, interpretada magistralment, i recordo la tremenda impressió que em va causar. El temes que planen per sobre la història, com són el feixisme, la soledat i la por de dues persones (una mestressa de casa, un home homosexual) considerades de "segona", en una societat masclista i sense llibertats, com la Itàlia de Mussolini l'any 1938, no em sembla que estiguin superats. Recordar és bo. | | Mira aquest vídeo |
| | |
| | | | | | | | | | | |
| |
|
| | |
|
|
|
|
|