L'escriptura: un compte enrere
Un text inèdit de Màrius Serra

Escriptor i enigmista






Quan algú comença a sentir el cuc de l'escriptura, allò que en Biel Mesquida anomena "escriguera", sovint les paraules se li agombolen al cervell i allò és can 60. L'aspirant a escriptor ha d'aprendre a posar una mica d'ordre en el desori verbal que acompanya la pulsió creativa perquè si permet la revolta dels mots mai no arribarà a fer-los baixar braç avall fins a la punta dels dits i el batibull de sons articulats no esdevindrà traç. Escriptura. Tampoc cal que els canti les 40 ni que els obligui a anar de 21 botó, perquè els mots són com són i a la llarga més val no voler-los canviar gaire. En canvi, és del tot imprescindible que entenguin qui mana. Sobretot a l'hora de triar posició en el full de paper que els contindrà. Només així les idees, sensacions i sentiments que bullen al cervell de l'escriptor primerenc quedaran atrapats a la xarxa de l'escriptura. Altrament, un adjectiu rebec o un adverbi dement podrien acabar a quarts de 15 i destarotar el text.

Un escriptor és, primer de tot, una persona que vol escriure i, amb el temps, aprèn a posar una paraula al costat d'una altra. En el millor dels casos, trobarà una veu personal i arribarà a ser capaç d'agrupar paraules que mai abans no havien estat juntes. Potser aquesta ha de ser la seva màxima aspiració a l'hora d'escriure: defugir l'a12nament, perquè en literatura tot sovint el que no és 9 és 8. Un escriptor no ha de ser un 7ciències delitós de mostrar al món tota la seva saviesa. Ni tampoc un professional que conegui les tècniques de redacció i se sàpiga molt proper, 6plau!, a la perfecció formal. Escriure un text impecable en un 3 i no res té un valor estrictament mecanogràfic. Sense la barreja informulable de pell, verb, cor, ànima, enginy i engany, la literatura neix amputada. I, en darrer terme, l'únic que perdura és el text. L'autor pot ser agra2 i no deixar indiferent ning1. Però, davant del seu text, és un 0 a l'esquerra.




Enllaços relacionats

Pàgina a Lletra
http://www.uoc.edu/lletra/noms/mserra/index.html
Verbàlia.com, el país dels verbívors
http://www.verbalia.com
Dos poemes inèdits de Montserrat Abelló
http://www.uoc.edu/lletra/noms/mabello/html_especials/ineditsabello.html
Dos poemes inèdits de Màrius Sampere
http://www.uoc.edu/lletra/noms/msampere/html_especials/ineditssampere.html
[Data de publicació: juliol de 2002]